| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
qui son les enemigues de les dones?
 dijous 16/juliol/2009 - 04:39  620  16
Doncs si, tot i que és trist i lamentable,les dones som les pitjor enemigues de les dones.
I no em refereixo al plànol individual, sinó al col•lectiu.
Els homes han sabut construir una espècie de gremialisme on sempre troben la defensa per els seus companys de gènere
A les dones ens mouen sentiments molt més complexos i acabem essent les mes crítiques amb el propi gremi...
Cas1: una dóna amb èxit professional amb parella i fills, que ha de dedicar esforços i hores a la feina.... comentaris de les conegudes... ( que no amigues).. clar es passa tot el dia fora, ja veus el seu home, ho ha de fer tot i ella nomes està per la feina, així estan els fills de desbocats... enlloc de fer el que li pertoca, i cuidar-se de la família. Segurament els comentaris del gremi masculí serien uns altres força despectius també però avui no toca.
Cas 2: dona alliberada sexualment que mante relacions amb parelles diverses sense problemes ni complicacions. ( rol molt admirat en el gremi masculí) ..... comentaris de les conegudes.... es una puta... folla sense pensar.... no si clar que vols amb lo immadura que és... incapaç de formar una família.... un pendó si senyor!
Cas 3: la dona que decideix no treballar i únicament fer-se càrrec de la família... comentaris de es conegudes.... clar tot el dia mirant-se el melic, ja em diràs que fa des que deixa els fills a escola... si només està per ella.... jo treballo i també faig feina a casa i tinc cura dels fills...... es una vaga...
Cas4: les varies combinacions entre bellesa física i intel•ligència.... dona guapa però no molt dotada intel•lectualment.... comentaris: si clar molt maca però burra, curta, inútil....I si és a l’inrevés, dona intel•ligent però no agraciada físicament, comentaris... si si molt intel•ligent... però es un carretó, sembla una escombra..... De vegades és dona la circumstància d’una dóna dotada de bellesa i intel•ligència... comentaris... ui si molt guapa i intel•ligent però segur que ......(qualsevol negativitat associada a la seva vida personal)......
Cas 5: un cas curiós, concursos, realities.. i altres activitats televisives, on està comprovat que les que voten son es dones.... i quins son els concursants que s’eliminen abans, les dones, nenes, noietes......
Tant malèvoles, geloses, maquiavèl•liques i destructives som? No ens caldria fer-nos una autoavaluació com a dones i com a persones, si no ens recolzem entre nosaltres si no ens respectem.. qui esperem que ho faci.... Perquè ens costa tant tolerar la diferència, les opcions de vida....
Sempre he dit que no es pot generalitzar i m’ho heu llegit algunes vegades, en blocs propis o comentaris. Però en aquestes caricatures, no ho he pogut evitar.
Les que admireu a la veïna perquè ha pres l’opció de no treballar i quedar-se a fer només de mestressa de casa, les que admireu a aquella política que ha optat a no tenir fills i per posar per davant la seva vida professional, les que voteu als concursos de la tv ( això feu-vos-ho mirar) per les dones i les que admireu a l’amiga alliberada sexualment i voldríeu ser com ella i ho dieu en veu alta, a totes vosaltres dones que estimeu a les dones perdoneu-me per la generalització!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sinn3rboy |
Recordo un acudit molt...
Friday, July 17th 2009, 1:05 PM
...divertit sobre el tema (si més no, a mi em fa gràcia).
Fa així (més o menys):
"Una dona es troba amb una amiga:
-Hola!; com va?; què, maca, com estàs; t'has fet noves metxes, no?; hahaha; què bé; t'escauen molt bé!; i com estàs, amb en Fulanet?; bé, no?; me n'alegro molt, feu tan bona parella...blablabla.
[Però per dins ambdues amigues estàn pensant:]
- Míra-la, la burra de la Fulaneta; que li queden les metxes com el cul, no se n'adona?; I encara va amb aquests vestits de la temporada de la quica; i està sortint amb el bonàs d'en Fulanet, amb lo inteligent que és i lo bo que està; no sé què li deu trobar, a l'atontada aquesta...bé, sí, que com és una guarra, doncs ja se sap..."
"Un amic es troba amb un altre amic:
- Hombreeee! Fulanet! com estàs, tiu? Hahhaah! què cabró!; hahaha! què, com va la feina?; hòsti, molt bé, no?; triomfant com la Cocacola!; I la teva dona què?; esteu bé?; molt bé, tiu, me n'alegro molt per vosaltres...blablabla.
[I per dins tots dos estan pensant:]
- Hòsti, el bonàs d'en Fulanet, hahahaha! què cabró, aquest si que ha triomfat amb la seva feina, el tiu!; Hahaha! recordo com si fos ahir els temps d'institut, quan anàvem a fer uns futbolins, hahaha! el cabró era molt bó marcant gols des de la defensa...; I la seva dona, la Fulaneta...que té un clau que no vegis; està més bona que el pà; el bonàs d'en fulanet, hahahha!!!."
Crec que és bastant representatiu, i potser funciona ben bé així.
No crec gens en els aires de superioritat del gènere femení de l'estil "A les dones ens mouen sentiments molt més complexos"...com si tinguessiu més sentiments, o millors. Em sona més a auto-exculpa per no canviar l'actitut = esperit). Senzillament, és que -algunes- us compliqueu la vida...no?
|
|
nineta37 |
sempre...
Thursday, July 16th 2009, 8:45 AM
...he pensat ( serà per que sòc de poble i m´hi he trobat sempre) , que qui més parla dels altres es qui més roba té per rentar a casa , però es clar , es més fàcil rentar la dels demès , encara que el que facin sigui deixar-la més bruta!! , i per suposat les grans bugaderes sempre han sigut dones.
Totalment d´acord , som les nostres pròpies enemigues socialment i m´atreviria a dir que individualment també.
Us recomano un llibre ( a les dones i a aquells homes capaços d´entendre la naturalessa femenina , QUE N´HI HA!!) " Mujeres que bailan con lobos" de la Klarissa Pinkola Estéss , tot un tractat sobre la naturalesa femenina i el seu instint.
Disfuteu-lo!
Salut.
|
|
msanc |
Totalment d'acord...
Thursday, July 16th 2009, 6:33 AM
per això, el meu millor amic és un home (bé, un jove..., bé...un nen...perquè deu ni do!!!!!!).
Reconec que el meu cas és una mica estrany, sóc dóna, però...com diu el meu pare quan li dic que no m'hi puc estar més de 5 minunts amb la seva dona i amigues, ell em diu: ja saps com son les dones, filla. Jo responc:- hosti, papa, jo també ho soc. I ell respon: - si, però tu ets una mica rara.
Coi, rara, rara, si, ho assumeixo...però és que no puc amb tanta tafaneria i...erratica...aquests comentaris que fas al bloc, són el pa de cada dia entre elles. ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff
Això si, el millor cap que he tingut en un institut, era una dona.
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
