| |
AHIR
 dilluns 13/juliol/2009 - 10:21  608  2
L'evasió del present ens porta a cultivar els camps deliciosos i inofensius de la memoria i a viure en el passat, o a cultivar les fertils terres de la imaginacio i a viure en el futur.
Aquestas activitats, es clar so un mica tristes, perque no arrriben ben bé a la polpa i al nervi dels sentits. pero qualsevol cosa és mes satisfectoria que el present encadenat permenement en els seus tres deternimens; la fam, el sexe i a la classe a que un pertany. Sorti d'aquesta triple, tiranica, asfixiant gravitacio es la primera feina de l'home posat sobre la crosta de la terra o almenys o sembla.
Una gran part de la existencia girava al voltant del passat, desde les rondalles que en contaven i les lectures que la gent feia, generalment perlan l' epoca era tradicional.
Ara la gent viu de cara al futur, l'epoca s'ha tornat futuriste i les esperances que el futur suscita son considerables.
Futuriste pero no en el sentit que es donava anys enrera,futuriste de preucuparnos abans de qualsevol cosa, que de menjar o allotjr-nos, lo demes vindra de afegeto.
La memmoria es la virtut de de la qual revivim el nostre pesat i el de algu altre, el pasat de pobles o fet remotisims, es la facultat de crea i conserva imatges.
Pero la memoria que es la facultat mes alta de l'esperit,esta molt tucada per la fantasia, de vegades es molt supervicial i dins la seva superficiakitat es apasionada.
Les imatges de la memoria de vagades son febles i de vagades de una gran vivacitat,generalment excitatda per la llunyeria.
Aixi la memoria la memoria es suscepruble d'esser travessada per passion vivisimes en l'odi i la tendresa, recordem el que ens conve quan ens pod pruduir plaer i no recorda el que ens pot causa humillacio i resentiment.
Tot en ella es reservat i confidencial. es lliga am la insondable solitut humana.
La memoria es un mon enrome i caotic,obscur i perillos de vagades enormament positiu,svint suscitadora dels millors i mes tendres sentiments.
El pitjo turmen a que pot ser sutmes un home es el exili.
Ens costa no creure en la permanencia de les persones i les coses que estimemi la de nosaltres mateixos, l'home no es un animal logic i racional, en un animal sensual
probablement.
No hi ha res me doloros que veure l'efecte del temps en les persones i les coses i la fixesa dels recird que en tenim.
En fe un esforç de despalçament en el pass i viure en el temps que aquestes coses eran incitants i belles.
Ler reminiscencies poden ser i son un prodigios element de vida, la questio es no viure de cara al sol que va cap a ponent, sino viure-hi d'esquena.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
