| |
Quan una persona
 divendres 10/juliol/2009 - 10:49  1400  3
Quan una persona té un problema, però un problema de veritat, no és d’aquells passatgers, sense importància…
Els especialistes, els que els han fet creure que saben del tema, d’enfocar problemes, conflictes… aquells que per haver estudiat 4 o 5 anys se’ls creu “experts”. Un expert en qualsevol cosa penso que és aquell que ho sap tot d’allò i pot afrontar sense cap problema dubtes o problemes del tema, sempre tindrà una resposta, la que segons el seu criteri sigui la correcta…
Depèn del tema, de l’àmbit en què ens movem, un expert pot no tenir sentit, si parlem d’un comportament, d’una vida … hi hagut un problema i ella ha actuat … tot és molt relatiu….
Coneixes prou la vida d’aquesta persona? Vols saber més ja que no tothom parla obertament de tot, normalment amb els temes que ens toquen més de prop no ens posicionem davant dels altres.
Perquè l’altre ha de saber el què em passa si no trobo solució? O no vull trobar solució…
Els hi dona la sensació que no poden sortir de on estan ficats, .. problema d’enfoc!, ojalá veiessin que han de sortir, han de lluitar per intentar reconstruir; és molt difícil, el problema és que destruir és massa fàcil… però ªtot està per fer i tot és possibleª com deia Miquel Martí Pol en “Ara mateix”.
Els especialistes porten a terme diverses reunions amb l’entorn més proper a la persona, la família, per mirar si el problema està allí, com veuen ells la situació, què opinen….
Quan a la reunió el que més abunda és el silenci, o una única veu repetitiva parla perquè les altres observen….
- els hi agrada el silenci? O simplement no tenen ganes de parlar? O com mai fan sentir la seva veu per por a comentaris posteriors es mantenen al marge, observen, escolten i poder també desconnecten.
Tinc la sensació de perdre el temps, quan veus l’entorn veus el reflex, la família actua igual…, si algú altre opina acostuma ha haver discussió; quan ja no pot aguantar més d’escoltar i explota…
Tot al límit….
Salut!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
