|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de campbell
|
|
|
Sitges, el lado oscuro
dimecres 8/juliol/2009 - 04:04 1870 12
Ahir a la tarda, quan vaig arribar a casa, vaig passar a veure a ma germana. Em va explicar que hi havia hagut alguna mena de trifulca al centre del poble, que havia vist, mentre passejava amb el meu nebot de encara no un anyet, un noi corrent amb el cap ensagnat. Una estona després, em va dir que es deia que hi havia hagut un assassinat.
Avui he esmorzat mentre el Cuní en parlava. Pel que es veu, en una cantonada molt coneguda i concorreguda del poble, la del carrer Parellades amb el carrer Marqués de Montroig, on hi ha el "patatero", després d'un cop fortuït en girar pel tombant entre dos nois, un "eh, cuidao!" i un "a ti que coño te pasa?" va esdevenir un assassinat per apunyalament. Un noi de 20 anys que ja no viu.
Quan un veu aquestes notícies a la tele o als diaris, sempre pensa que aquestes coses sempre passen als mateixos llocs, suburbis de la gran ciutat, o pobles "quillos" per excel·lència, no al poble tranquil i turístic on un viu.
Després m'he adonat que sempre que passen aquestes coses penso el mateix: ostres, això ha passat aquí mateix. I encara més tard, he pensat que ni és el primer cop, ni el segon ni el cinqué.
Cada x temps, és habitual que es sentin que hi ha hagut assassinats, suicidis, atracaments a mà armada, alunizajes (ara no em surt en català correcte la parauleta dels nassos), i cada vegada penso que és estrany que passi aquí, això.
No conec les estadístiques. No sé a quin tipus de població es donen més casos d'aquest tipus. Però tinc la sensació que a la meva bonica vila marinera en passen més sovint (ja no del que caldria, que és evident que no en caldria cap) del normal.
Un cop, quan treballava de maitre en un restaurant del passeig, al voltant de la una del migdia vaig sentir un cop a la terrassa: dos homes s'estaven barallant al carrer i un d'ells va entrar a la terrassa del restaurant a agafar un ganivet per atacar al seu adversari. Com a responsable del restaurant em vaig posar enmig, li vaig treure el ganivet i vaig fer-los fora a empentes. Allò també va acabar en assassinat, es veu que en un altre restaurant veí no els van impedir d'agafar cap arma blanca.
En aquell cas, el motiu de la trifulca era que un li havia robat la maleta a l'altre, en el cas d'ahir, una topada fortuïta... necessitem tant poca cosa per eliminar una vida?
Som una colla de berros!!
P.D.: Vegana, ja em pots dir especista, això és només una vida humana, en canvi, diumenge van ser 6 toros 6, però a mi m'afecta més això, qué hi farem...?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
rdk |
Vegana
Wednesday, July 8th 2009, 6:57 AM
Es una reacció normal de la gent q ara no se com s'anomena, però davant fets com aquests, poden estar mirant 100 persones i quan un es comença a moure llavors tots es posen a ajudar, llavors normalment en sobren 90.
Camp, tot i el risc q comporta, això t'honora, i es valor, (no el del torerojajaja),.
Salut
|
|
Vegana |
Osti... no ho entenc!!!
Wednesday, July 8th 2009, 6:08 AM
Camp, jo he vist accidents de moto a la Diagonal brutals. En un, una merda de bossa de plàstic va volar i va quedar enganxada al cap del noi, que quan se la va voler treure va xocar de cara contra un cotxe i va saltar pels aires, i l'altre va anar a parar sota un bus... entenc els moments de desconcert, el "ostia, no sé què fer", "el joder-joder-joder-sisplau que algú faci alguna cosa!!!" de les que no en tenim ni punyetera idea... però també he vist aturar un tren llençant-se la gent a la via per treure-la i corrent per l'andana com bojos pq havia caigut una dona a plom...
en moments crítics, 20 minuts per decidir una merda de camí no s'hi val. No hi ha dret. Si hagués estat un personatge important, hagues entrat qui fos a buscar-lo com fos o l'haguessin tret a pes... i això em toca molt allò que no sona...
:(
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|