| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
La Vegana va als toros
 dimecres 8/juliol/2009 - 02:45  626  27
... “No me gusta que a los toros te pongas la minifardaaaaaaaaaaaaaaa”... no, aquesta no me la van cantar l’any 87 quan vaig decidir experimentar en directe el que era una corrida de toros... però l’ambient devia ser, si fa no fa, igual que si hagués sonat aquesta cançó a tot drap...
Estàvem de Sanfermins, relacionant-nos amb bascos de Nafarroa, vivint a cases de gent d’allà que parlava de la lluita armada, de les drogues i de tot amb la mateixa normalitat que et podien parlar del temps...
Vam anar a la plaça amb galledes per omplir de kalimotxo, gots de plàstic i avisada que em podien llençar una galleda pel cap en qualsevol moment (el motiu? Doncs que bàsicament en un lloc ple d’homes, borratxos i fiesterus, veure una dona per allà els despertava l’interés de comprovar si duia calces i sostenidors... i una manera agressiva però no tant intimidadora de fer-ho, com arrencar-te la roba per comprovar-ho, era deixar-te xopa de kalimotxo), amb l’avís també que berenaríem i que, per més que la policia em provoqués com fos, jo no havia de respondre o els donaria motius per justificar que em detinguessin o detinguessin els meus amics...
Amb aquest bonic panorama, vaig pensar que la meva tafaneria per viure experiències en directe em podria dur problemes algun dia, però, tossuda com una mula, i tafanera d’experiències variades, vaig anar-hi.
En arribar allà vaig sentir que riuades d’homes estaven de festa. Era com estar a can Barça però diferent. Gairebé cap dona, un recordatori constant en forma de crits de que era morena, de què tenia pits, cames, ulls, cul... el que fos que té qualsevol persona que no hagi patit una amputació, més litres d’alcohol que persones de públic... Vaig seure rodejada de tota la “cuadrilla” en una mena de tanca de protecció, i vaig començar a observar públic i arena.
Quan ja en vaig tenir els sentits plens de veure taques vermelles de vi i de sang, i de tenir la sensació que el toro buscava una porta per fugir i que no podia fer altre cosa que defensar-se en no haver-la trobat, llavors, va sortir el picador amb el cavall.
Allò ja em va saturar els nervis. El malparit a sobre posava el cavall entremig per protegir-se!!!
Em vaig alçar i li vaig clavar un crit decibèlic de: “Fill de puta, cabró de merda, així rebentis malpariiiiiiiiiiit!!!!” (ja sé que no és original i sí sexista i barroer... en aquella època encara havia de treballar molt el tema del llenguatge ;) i que em va sortir en català que no entendria gaire ningú... bé: puta, cabró, merda i rebentis segur que sí...)
Els meus companys em van pillar pel braç i em van fer seure altre cop, em van passar el kalimotxo i em van dir que aviat sortiríem a berenar si no era que volia marxar. “No, no. Fins al final, he vingut a tenir opinió pròpia i vull saber i sentir-ho tot”.
Berenar? Sí. Quan arriba l’hora, passi el que passi al centre de la plaça, es berena. La gent es va alçar i va començar a desfilar cap enfora. Allà van desembolicar entrepans i van continuar bevent kalimotxo i altres beuratges encoratjadors. “Però no us interessa el que passa a la plaça?” “No. Aquí venimos de fiesta, a beber, a comer y a estar con los amigos”.
Vaig pensar que poca gent s’alça de la cadira al minut 34 o 25 o 73 d’un partit de futbol per anar a fer un mos... com a molt per satisfer una urgència de filtratge dels ronyons o per fer-se pujar una baixada de sucre provocada per un mal arbitratge o joc... però mentre es juga el partit, ningú està per gran cosa més que per observar, criticar i cridar...
Un cop allà fora, com que no podia menjar res, vaig dedicar-me a mirar la policia que ens observava amb cara de pocs amics i el dit posat al gallet d’una metralladora. Recordo que llavors anaven de marró, cosa que ens posava una rima fàcil quan anàvem a les manis per cantar una cançó que deia: “de azul, verde o marrón un cabrón es un cabrón...” però em vaig guardar prou de cantar-lho...
Un d’aquests nacionals, quan em vaig creuar la mirada i li vaig sostenir amb la idea de “a veure què passa?”, em va fer el bonic gest que es coneix com a “cómeme la polla”.
Com??? No m’ho podia creure!!!! PERO ESTO QUE ES???? PERO ESTO QUE EEEEEEES???? (Que diria el Matias Prats anys més tard per la tele).
L’Aingeru, que no em treia l’ull de sobre, em va agafar fort pel braç i em va dir que no li contestés amb un: “Te acuerdas de lo que te he dicho?”. A aquell home li faltava el canto d’un duro per justificar venir allà i obrir-li el cap als meus companys si em defensaven d’aquesta ofensa masclista uniformada (que és més horrible perquè la protegeix l’uniforme, l’autoritat i l’arma).
Així que, amb ganes de vomitar, els ulls plens d’imatges horribles, sentint aquella olor a vi a tot arreu, i una ira dins meu que em feia venir ganes d'explotar i un tros de la cançó que deia: “Goma-2 y a rebentar!!!”, vam acabar de berenar i vam marxar d’allà. Com tanta altra gent. I a l’arena continuaven massacrant els toros un darrera de l’altre, tallant orelles mentre encara patalejaven i retirant-los de la plaça mentre deixaven rius de sang que els sortien pel nas, per la boca i, com una font de mort que brollava, d’entre els omòplats, cada vegada que el seu cor intentava bombejar la sang que els inundava els pulmons i els ofegava. Allò era l’infern.
Art? Cultura? Jo només vaig veure tortura, domini, masclisme a les grades , als uniformes i a l’arena, amb el torero apuntant amb el paquet al toro... que dius: “Però que coi li passava a tothom allà dins???”
Quan vam tornar de dutxar-nos i canviar-nos de roba per trobar-nos a la Herriko Taberna habitual, i seguir la festa (allà es dorm molt poc si és que es dorm, i s’empalma una trobada amb una altra només estroncada per una dutxa i roba neta) llavors la meva quadrilla va fer posar una cançó dels Siniestro al radiocassete i es van posar tots a cantar:
“Era una chica muy mona, que vivia en Barcelona, cuando estabamos en cama, me bailaba la sardana, pero yendo de safari, se ligó un rastafari, trabajaba en un video-club, y no sabía cantar el blues. De la ciudad condal tu eres, pero a mi no me quieres, para ser de la ciudad condal, ay amor me tratas muy mal. El siempre con disimulo, le tocaba un poco el culo, aunque tenía michelines, la llevó a los sanfermines, delante del toro corría, y ella mucho se reía, pero una mala cornada, la dejó allí tirada”.
I és cert, la cornada de la festa em va deixar allà tirada... decidint que allò no era ni pels toros ni per mi. Ni pels toros ni per mi, masclisme, tortura i mort.
Aquest bloc és per tots els toros, per totes les dones que han patit el masclisme, i per tots els homes que no sou així, que sé que en sou molts (inclòs en Campbell que no es pronuncia sobre la tauromàquia :P i ja sé que m’ha sortit llarguíssim Camp... però és que tinc encara tantes imatges clavades al cervell i a l’ànima que no puc resumir més!!!)
i... Va por ellos!!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ferro |
Veganitaaaa..!!!
Wednesday, July 8th 2009, 4:17 PM
Precisament avui, parlava amb un meu amic, mentre lligava les tomaqueres, sobre els sant fermines...però que això de les corredisses, els toros i tota aquesta parafarnàlia, "com que no"...però la festa nocturna ell m'explicava que era de puta mare...(jo no hi he anat mai)
No sé si han avançat molt des de l'any 1987, però vaja, imagino que en general deu estar igual.
En fi, has transmés, com sempre.
pd...i això dels càntics...buenuuuuuuuuuuuu !!! (jeje)
;-))
|
|
Vegana |
Ei Eudald!!!
Wednesday, July 8th 2009, 9:21 AM
Merci pel comment!!!
Uix, jo era vegetariana i antitaurina quan hi vaig anar... i hi vaig anar amb paper i llapis per prendre notes de la realitat que veia per ser conscient del “directe”... no vaig anar “enredada” (a més no vaig pagar entrada, jejeje, em vaig colar!!! :P)
Sobre el fet de viure o creure, jo com a periodista he hagut d’aprendre que hi ha visions sesgades per interessos (polítics, econòmics...) i he volgut entrar a llocs on m’han dit que no es podia filmar o retratar els animals que hi mataven o hi viviseccionaven perquè la informació deia que “no pateixen” i jo volia “assegurar-me” que sí o que no patien. I la resposta va ser: “Sí pateixen i molt moltíssim, però he de filmar d’amagat (com a mínim a Mercabarna i als laboratoris de les universitats) per fer-ho saber a qui vulgui saber-ho” (i ara el Youtube, l’Earthlings i el Facebook en van plens pq hi ha molta gent que ha pensat com jo arreu del món!!!).
El tema dels enciams... Mmmmm... els estudis científics diuen que si tenim sistema nerviós patim, i sinó, no.
O sigui que pateix un pollastre, un toro, tu i jo... però no una poma, ni un enciam...
;)
|
|
campbell |
aviam...
Wednesday, July 8th 2009, 8:40 AM
miss, no sé qué m'has fet que em comença a picar tot... per si de cas, salacadula magicabula... i tu, com em tornis a llençar un malefici d'aquests, que els mugrons se't tornin de fusta i tinguin gust de xarop pel mal de coll, i que se't caigui el cabell i et creixin espàrrecs verds en el seu lloc :P
rdk, tot aixo de l'art, l'homenia i el valor ho deia en to irònic, perdona si no se m'ha entés prou bé. Crec que en el primer comentari ha quedat prou clar que a mi no m'agrada gens la festa dels toros. Ni corrides ni encierrus ni res d'això. I per això no hi he anat mai.
|
|
Eudald |
ejem
Wednesday, July 8th 2009, 8:10 AM
Ho he llegit tot i la veritat és que, deixant de banda el contingut, és agradable llegir els teus relats. Per llarg que fós ha passat ràpid.
Dit això, suposo que ara ja veus perquè van matant toros: perquè la gent ho aneu a veure. És a dir, a tu no et va agradar, però hi vas anar. I així molts. Per això en Cristiano val 94 milions oi? Perquè la gent compra entrades i camisetes....
És cert que les coses viscudes t'aporten una visió molt més real de les coses però no crec que sigui necessari per crear-se una opinió pròpia i per un moment m'ha semblat entendre que és el que penses. No és així. També ens hem de creure les coses que ens expliquen. No cal veure el pollastre mort, perquè si això és així també hauries de tenir un accident sense casc per saber que li passa a una persona que té un accident greu i així amb tot. Per sort, som intel·ligents per comprendre les coses i per aquest motiu ja em puc imaginar el que li passa a una noia enmig d'una colla de borratxos aglomerats sense rumb. El resultat és obvi perquè l'individu és intel·ligent però la massa, és tonta.
Per cert, un enciam no pateix quan l'arranques de terra?
|
|
rdk |
Jajajjaja
Wednesday, July 8th 2009, 6:47 AM
Günissimmm!!!, jo tb recordo, be recordar , nomès recordo les taques de kalimotxo, els despertars en qualsevol lloc menys un llit, i els encierros davant cornuts humans , ara be sense corrida, però si vaig sentir vergonya de ser home, ja q amb el grup i venien dues colegues.
Camp, Art???, tb ho era en el seu temps el circ romà
valor???, o entrenament i un grapat de millers d'eurons???
homenia??? altre cop vergonya aliena pel meu sexe.
Es clar no tallarem els datilers pq no ens agradin, però en canvi com q si ens agraren els toros els i podem fer de tot.
I evidenment a l'escola s'han de ensenyar valors, q no maneres de pensar, als nens.
|
|
Vegana |
Jejejeje, Camp...
Wednesday, July 8th 2009, 5:43 AM
No et fiquis amb els empàtics que te doy!!! :P
No, Camp, no crec que en Dylan vulgui dir que cal inculcar res enlloc, però... de fet sí que ho fem sibilinament mentre eduquem, no et sembla?
No és el mateix amagar a una criatura d'on surt aquella cuixa de pollastre que dur-la al mercat (a la criatura) i ensenyar-li el pollastre sencer mort i després esquarterat...
La criatura pot treure'n les seves pròpies conclusions... de fet, tenim l'experiència de mostra'ls-hi tota la realitat, a les criatures de ciutat, i que de cop surtin del mercat cridant:
Señorita!!!! Està todo lleno de animales mataooos!!!! (i que després et vingui una mare a dir-te que el seu fill li pregunta per la resta del pollastre quan li posa una cuixa (de pollastre) al plat... i el nen pregunti: però el pollastre s'ha mort?... i la mare no pugui dir-li que no... que ara viu amb una pata-palo...
crec que s'ha de mostrar la veritat, i opinar, és clar el que et sembli, però fer persones lliures que quan tinguin possibilitat, triïn el seu camí ja sigui repetir el conegut o caminar-ne el contrari o de nous...
;)
Merci Dylan, però, optimista de mena, crec que sempre estem a temps de descobrir veritats ocultes o coses que no haviem pensat mai abans. O com a mínim d'intentar-ho!!!! Tinguem d'edat que tinguem...
:)
|
|
Vegana |
Gràcies Camp!!!
Wednesday, July 8th 2009, 3:32 AM
Pels elogis, per pronunciar-te... i per ser tant tolerant!!!
Jo tinc el punt de la intolerància que em dóna l'empatia... no puc sofrir veure pegar ningú, ni maltractar-lo, ni matar-lo... ja sé que deu ser idiota voler desterrar tot això del món... però soy asín!!! (i els dàtils tampoc no m'agraden ;)
Que jo sàpiga només he viscut la vida que tinc, jajajjaja, però intento viure-la a fons, sentint tot el que passa, observant molt i treient conclusions (he fet coses molt més horribles que anar als toros... i que no tornaria a repetir!!!... que hi ha coses que, per sort, només passen un cop, i si en sobrevius, ja és molt més del que es podia esperar ;)
Un petonàs!
|
|
campbell |
boníssim...
Wednesday, July 8th 2009, 3:12 AM
ei, que me l'he llegit sencer, eh? :P
vegana, tinc una pregunta... quantes vides has viscut??
em pronunciaré sobre la tauromàquia, aquest art ancestral que posa en evidència el valor i la homenia del torero: No m'agrada. De fet no m'agrada gens ni mica, però tampoc m'agraden els dàtils i no pretenc que se'n prohibeixi el seu ús o consum, perquè sé que hi ha gent a qui sí que agraden...
Per cert, m'hagués encantat anar amb tu als sanfermines (o a qualsevol altra festa), segur que és una experiència única!
Apali...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
