| |
ABSENCIES
 dissabte 16/febrer/2008 - 02:23  493  2
Ahir, parlant amb la meva filla, em va dir que ara quasi no penjo entrades al meu blog. abans cada dia hi penjava una cosa o altre, un comentari, una cançó...
La veritat, te tota la raó, potser no m'he adonat del canvi, perque ha estat de mica en mica, i fins que la Marta no m'ho va dir, no en vaig prendre consciencia.
De mica en mica he anat perdent les ganes de fer moltes coses.
No escric al blog, no llegeixo (aixó em preocupa), no surto, no em ve de gust comprar-me roba, ni música, he pensat molt i m'adono que m'estic tancant molt.
Pero la veritat es que no en tinc gens de ganes, de fer res. Vaig a treballar i potser aquest és l'unic contacte que tinc amb el mon exterior. Però quan surto de la feina, només tinc ganes d'arrivar a casa i no fer res, el dia que haig d'anar a comprar, o fer alguna altre cosa, ja sem fa una montanya.
Sento moltes absencies, el pare, les filles, i la paradoxa és que també sento la meva propia absencia, no soc jo, no soc com sempre, em sento buida, un dia va saltar el tap, i després de la primera i forta sortida, tot el que hi havia dintre ha anat sortint de mica en mica.
Ara fer qualsevol cosa em suposa un gran esforç, i acabo no fent res. Espero que només sigui un efecte curt de la malaltia, perquè tinc ganes de tornar a ser jo, ara no em reconeixo. Però en aquests moments per molt que m'esforci no aconsegueixo res, només estar una mica més cansada cada dia.
Ho sento, però ara per ara no hi puc fer més. Tornaré us ho prometo, com l'Indiana Jones.( ho sabeu que ha tornat?)
Gràcies a tots els que continue-ho llegint o mirant el meu blog, perquè s'ha tornat una mica aburrit.
|
| |
vertigen |
FORÇA
Monday, February 18th 2008, 5:12 PM
Campaneta, he llegit varis articles teus, ets una persona molt maca, més forta del que tú mateixa creus, jo se que és tocar fons, se el que és no tenir forçes per aixecar-te, però arriva un moment en que has de mirar el món d'un altre manera, si tens familia en la que recolzar-te i ens tens a nosaltres, encara que siguem quasi anònims pensa que hi som aquí per escoltar-te. Les dones teniu una força interior molt superior al que soleu pensar, temps millors vindran per a tú, una abraçada.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
