Pere Calders va facturar el protagonista de “Els catalans pel món” a Birmània a vigilar una expedició de blanc d’Espanya. Que ja és viatjar, em dic jo.
Ahir mateix em sembla, l’amic Florentino va organitzar una demostració d’aquelles d’”Educación y Descanso” per exhibir el nou Blanc d’Espanya (que no de Mérimée) i aportar el seu granet de sorra a la vertebració d’aquest cadàver que té tan bona salut.
I em balla pel cap que avui o demà honoren amb multitudinàries exèquies el cantant desbetumat, la pelleringa més tendra i patètica de totes les pelleringues que es fan i desfan.
A mi, que tinc tendència a veureu-ho tot negre, tanta blancor ja m’ha fet pujar la mosca al nas.
Per torna, José Tomàs va tenyir de roig la Monumental i va poder sopar un abundós estofat d’orella i l’Hereuet està tot cofoi amb la pinzellada groga del Tour que embellirà els carrers de la molt noble i honrada Ciudad de Ferias i Congresos.
Vist el panorama, he decidit que parlaré amb Calders perquè em faci un forat a les seves “Cròniques de la veritat oculta” per passar-hi l’estiu. Al capdavall, una mica de civilitat no ens ha de fer mai mal.
De bo de bo (que deia ell) una altra gran persona i personatge que hem oblidat molt ràpid... el vaig conèixer primer a través dels seus dibuixos en algún El Be Negre que corria per cals avis, i més tard a les tertúlies de la ràdio i per les Paraules d'Opoton el vell... recordo sentir-li dir que la seva vida es va tornar indigna de ser viscuda quan ja no podia llegir amb l'ull que li quedava i no li funcionava... i poc temps més tard va morir...
Ais...
"Cròniques de la veritat oculta", m'encanta el seu títol, el seu contingut i m'encanta el Calders. També m'ha encantat el teu escrit, Tempo...
Felicitats i bones lectures!
Sempre he pensat que en aquest país hem tingut més genis dels que ens tocava per població. Un altre oblidat, el cunyat d'en Pere Calders, el gran Tísner, que s'estimaven molt amb en Barnils.
I del Calders, bufff, què dir dels seus escrits i d'ell!!! Potser només compartir que el vaig sentir dir un dia que no es va atrevir a demanar parada a l'autobús per no destorbar el conductor, i que va baixar una parada més enllà perquè hi havia més gent que hi baixava...
Rellegiré les cròniques!!!!
:)
(ais, Hemingway, en Barnils!!! quina altra perla del nostre país!!!! i quina llàstima no poder-lo gaudir encara!!!!)
"El dia que un realitzador de televisió sigui capaç de traduir en imatges ni que sigui un conte de Pere Calders de quatre línies, la televisió haurà arribat a la majoria d'edat" (Ramon Barnils).