|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Carmolu
|
|
|
Em separo i ara que?
dimarts 7/juliol/2009 - 02:49 915 11
Tinc 43 anys una filla amb 13 anys i un fill amb 12 anys i em separo. No ho he volgut jo, però per desgràcia em vaig enamorar de la persona equivocada. I ara que faig, tota la il.lusió del principi s'en va en orris. Quina m. Tothom em diu que encara soc jove, que tot anirà bé, però jo no ho veig tant clar. Pels nens et fas fort, però ès una m.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
msanc |
Ara?????
Tuesday, July 7th 2009, 5:28 AM
Doncs ara et toca patir...i patir molt, passar el dol amb tota la dignitat que puguis, enfonsar-te fins a dins del pou i...quan ja estiguis a baix de tot, només et quedarà un camí: el de pujada. Però pensa, que mentres pugis aprendràs a viure, cada dia serà com una lliçó i....quan acabis el llibre...hauràs après a viure amb el que tens, o sigui, amb tu mateixa. Què és un camí difícil?????? I taaaaaaaaant, però pensa que quan te'en surtis d'això seràs més forta que mai. No creus que val la pena???????
un petó enorme
|
|
erratica |
ara a seguir
Tuesday, July 7th 2009, 4:29 AM
jo tinc un amic que un dia em va dir que "lo fàcil es per els tontos" i si t'ho han posat difícil segur que pots tirar endavant....
ningú ens va assegurar que les coses fossin per sempre, la feina, la parella, els amics....
i si que es veritat que la vida es podria estalviar segons quines osties, però es així... ara aixecar-se espolsar-se la merda de sobre i seguir.. seguir i seguir.... i mirar al voltant i trobar els valors segurs, els fills de moment ho son , per tant , per ells, i sobretot per tu!
|
|
blaumari |
endavant
Tuesday, July 7th 2009, 4:20 AM
Ara mateix ho deus veure tot negre, un munt d'anys llençats, la soledat i un entorn que no sempre acompanya i un munt de rutines apreses que es trenquen. Estic d'acord amb el Quim, però, que tens més remei que anar endavant. Cap a on? No ho sap ningú, però per què no pot ser millor, el futur? Per que`no pot ser que el que hi hagi demà, o demà passat, sigui millor? I també crec que t'has de quedar, de tots aquests anys, amb les coses bones, que segur que n'hi ha. I de buscar-ne de noves, tot i que és comprensible que ara no tinguis ganes de res. M'agradaria donar-te ànims, però em fa por que semblin paraules buides. Això sí, sola no estaràs, que sempre és important.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|