que no parlava de mi eh? ahir la tarda em vaig posar a escoltar cançons d'en bose i aquesta em te fascinada... però aquesta vegada era pura ficció... tot i així gracies a tots els que m'heu donat animus.. petons.
Així que, la distancia, o sia, el temps o l'espai, fa que les coses perdin intensitat i tendeixin a l'oblit. Llavors depèn de tu que vulguis mantenir el record o no.
Crec que és legítim voler oblidar i esborrar. Oi que els que estan insatisfets amb una part del seu cos s'operen i ho esborren?
Tant de bo poguéssim esborrar allò que no ens agrada. Si que és cert que forma part de la teva vida però no per oblidar deixes de ser tu mateix. El passat ja està viscut....
Oblidar... no s'ha de fer!, el que s'ha de provar es conviure amb el record.
Oblidant, no creixeríem a nivell personal, si oblidesim a gent que em estimat, que em perdut... no seriem nosaltres mateixos!
DE PROVAR OBLIDAR.
Els records queden per sempre! Sempre quedarà el passat.
I com deien Eskorbuto, "El pasado es pasado i por el nada hay que hacer, el presente es una mierda i el futuro no se vbé".
Tot i que no estic d'acord amb el que deien del present.
Salut mossa, va que la pròxima temporada guanyarem la xampions al MIERDABEU.