| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
PUTA VIDA!!!
 dissabte 4/juliol/2009 - 01:54  579  7
L'altre dia, veient a la tele un capitol d'una sèrie mig xorra pro q a mi em fa molta grà cia, me'n vaig adornar de com n'és d'important per alguns els contes de fades.
Si si, tots sabem q les coses no són de color de rosa, q la vida és molt puta i q "la cosa ta mu mala", pro qui no somia truites de tant en tant?, qui no ha desitjat ser una princesa o un prÃncep (a la nostra manera...) ? , ni q hagi estat un pensament fugaç...
He arribat a la conclusió de q ens creem el nostre conte de fades a mida.
Q tots necessitem d'alguna mena de somni per anar tirant endavant.
Q possiblement d'aquesta manera creiem q la vida no és tan puta (q no ho és).
Q les coses no són tan impossibles i q ens poden passar coses precioses en aquesta puta vida.
Q som incomformistes de mena i molts cops no sabem valorar petits tresors q tenim a la vora.
M'agraden les pel·licules amb final feliç i m'agrada creure q la realitat supera molts cops la ficció.
HI HA UN CONTE:
Hi ha un conte
q em va arribar amb el vent,
q m'ensenya a riure i em dóna ganes de viure,
allà on existeixen les fades no hi ha cors tristos
i a l'abril, neixen flors de colors al meu jardÃ.
Hi ha un conte
on es viu un sentiment q mai morirà ,
q es queda al meu costat,
on no arriben les penes,
on només hi ha bona gent,
és un conte q podem compartir.
Fes q el teu conte valgui la pena,
fes dels teus somnis la il·lusió
i q la primavera tregui el cap als carrers del teu cor.
Fes q el teu à ngel no et deixi mai,
q cuidi al nen q hi ha en tu
i quan creixis, no el deixis perdre,
pq perdràs el teu cor.
Hi ha un conte
q contaven les à vies,
q t'explicaré pq dormis,
on la maldat es paga
i la bondat sempre guanya...
i els q somien, són feliços fins a la fi...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Doncs a mi també m'agrada...
Saturday, July 4th 2009, 5:46 PM
..."creure q la realitat supera molts cops la ficció. "
i que erratica ens dongui l'equilibri d'acceptar
el somiar sense deixar de tocar de peus a terra,
i que en Detectiu i cetic ens recordin que
"nosaltres som responsables del que fem i el que sentim i vivim.."
i que aprenguem a ser feliços,
i que el nostre conte tingui un final feliç com stikaqui.
Avui parlava amb una senyora que pateix molt
d'artritis que l'hi ha desfigurat les mans i que l'hi
fa un dolor molt intens; no sabÃa com dir-li que
em sabÃa greu però que, malgrat lo que tinguessim
de dolent, haviem de donar gracies per tantes coses
bones que tenim.
Se m'ha vingut al cap dir-li:
"diuen que hem de mirar el got mig ple i no el mig buit'"
Ara fixis, de tot el cos: el cor, el fetge, els ronyons,
els pulmons, el cervell, la vista, el oido.....si tinguessim
la MEITAT malament, fore el mig got buit, això vol dir
que no tenim MIG got ple, NO el tenim 95 per cent
PLE i només un 5% buit!!!!!
He sentit un alivi de part d'ella (i meu)!
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
