|
CRONOLOGIES
dissabte 16/febrer/2008 - 08:56 400 0
tot comença amb una mena de barreja,l’alcool que sempre esta en qualsevol taula,tant inofensiu en aparença com perillós en la realitat més crua,una edat curta per provar-lo inconsient dels seus efectes més retardats(els inmediats són els més vistosos)i com no algun trauma que convida a l’evasió,la busca del no voler viure la realitat del moment.Al principi es beu poc,dossis prematures que el cos deseguida accepta,inclús diria que no acaba d’agradar,però amb el temps s’hi assenta,no t’atarapa encara,però prefereixes tenir-ne a l’abast,no es una necessitat fisica encara,però úna mica més avançat,ja amb més anyets(cadascú té el seu procés)forma part del teu cap de setmana,ès més quasi es l’epicentre del cap de setmana i passats aquests,entre setmana també hi cap alguna cosa,no t’adones del teu canvi,encara vols més,l’alcool ja no fa oblidar si no que encara t’ha complicat més,ara enllooc d’un ja en tens dos de problemes,però t’en vusques un altre hi entres la cocaina,al principi no la volies ni provar,pero no es qu li perdis el respecte a ella,si no que t’el perds per tu mateix,aleshores tot es barreja,curres molt perquè el teu nivell de vida es exagerat,vius fora de la realitat,no penses només que en el dia a dia,el demà no importa(textualment),en aquest punt a part de perdre el respecte per tu mateix,ja perds el que tenies per els que t’estimen,comences a adonar-te d’on ets,i no t’agrada,però no pots o no et veus capaç de donar-li la volta,creus que aixó et ferira l’orgull(quin orgull?)a més has fet un mur,i ja en tens 3 de problemes,un trauma amb el qual no saps conviure(hi ha coses que no es superen,s’ha d’apendre a conviure amb elles)un mur per el qual no hi passa ni l’aire i per suposat el que tu sol hi has afegit,la droga,però atenció,ambdues coses ho són,tant la cocaina com l’alcool,no hi ha cap diferencia,cap ni una,tan sols el preu.Cal doncs un canvi de terç,una tocada de trompeta i retirada a temps,no val alló de ho deixo,s’ha de ser conscient,no pots sol,estas en un punt on ja ets malalt clinic(aixo costa molt d’acceptar)i com a tal necessites ajuda professional,i també com no,la dels que t’envolten i sempre t’han envoltat,oxigenes el teu cap,es l’oportunitat de començar una altra lliga,de tornar a ser tu mateix,si es que t’en recordes de com erets despres de tant de temps.Ja ets qui realment volies ser,es costos,però tot sempre pot ser pitjor,i millorar,segons d’on vinguis,es molt més fà cil del que sembla,tot ho aprecies d’una altre forma,ja mai com si fos l’ultim minut de la teva vida,sinó tot just el contrari,com si fos l primer,et sents viu de veritat.Vigila doncs amb els teus caps de setmana,perque sembla que va a poc a poc i que tot ho tens controlat,pero a l’unic que enganyes es a tu mateix.
|