|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de cetic
|
|
|
idol...idolatrar...i pidolar....
dijous 2/juliol/2009 - 06:43 485 9
Sempre he tingut un problema seriós per sobrevalorar una persona. Suposo que implica un cert grau de jerarquia i jo tinc seriosos problemes d'adaptacio dins aquet tipus d'ambients......pero bueno avegades per guanyarlos quatre euros em de fer veure que aguantem el sr jefe encara que no sigui aixi...i fins a cert limit....
Pero el tema de la idolatria ja em preocupa mes. Doncs es voluntari i a més una practica prou extesa. El cas del famos cantatn de pop pos res es una imatge creada, una icono li diuen (com els dibuixets del windows) pero es poden clicar.
Veig en la idolatria i la tonta admiracio un refugi de neurotics que davant la seva propia inseguretat necessiten un patro a seguir, entendre (a la seva manera) i imitar. Sembla que necessitem un papa o una mama que representi uns valors o una manera de veure el mon que no som capaços de aconseguir per nosaltres mateixos.
La necessitat de aquests idols es tal que quant veus el panorama no queda mes que ficar-se les mans al cap i que com diu un amic meu, i em repeteixo en el comentari, fer-se psicoleg es una feina amb moooooooolt de futur.
Sovint no passa amb persones amb concret sino amb ideologies o altres moviments que no es centren en un sol individu...es mas de lo mismo...res mes que una generosa inseguretat i falta d'autoestima.
Aixi que amics dels idiols deixeu de pidolar i avam si us munteu la vostre pelicula de una vegada!!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
campbell |
I a més...
Thursday, July 2nd 2009, 6:53 AM
els personatges idolatrats no acostumen a ser precisaments exemplars en la seva vida i miracles. Deixa'm que te'n posi uns exemples, MJ apart: Marilyn Monroe, Elvis Presley, Kurt Cobain, James Dean, Madonna, Bono (el de U2), John Wayne... per no parlar de les gran masses de gent que seguien encegats a Hitler, Franco, Mussolini, Stalin, Mao Tse Tung, etc...
Personalment, només he tingut i tinc un ídol (descomptant-te a tu, Cetic, carinyu :P), i reconec que no és gens exemplar, però a qui admiro tant pel seu talent com per la vida que es va donar: Frank Sinatra.
Però què vols? els hunans som així i probablement sí que necessitem un personatge mig real mig fictici en qui poder-nos enmirallar. Per lluny que sigui
P.D.: Per cert, en l'únic que m'assemblo al Frankie és en l'amor incondicional pel Jack Daniel's
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|