| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Efemèrides
 dimecres 1/juliol/2009 - 02:20  614  8
Quin mecanisme intern fa que alguns humans recordin involuntàriament dates de successos, efemèrides que s'amunteguen al subconscient i que en un moment determinat surten a la llum del conscient?
Només son dies del calendari que sense massa sentit es recorden any rera any, com una compulsió o vici incontrolat.
Hi ha diferents tipus d’efemèrides:
Les d’abast general, aquelles que ens recorda el col•lectiu on estem immersos, algunes fins i tot son d’ordre mundial, fa poc n’hi hem afegit una ens agradi o no, el dia que va morir Michael Jackson, però ja fa temps que recordem o ens fan recordar altres dates, algunes de ben rellevants, com l’any que Catalunya va perdre tots els seus drets com a nació, algunes de prou superficials, el dia que el barça va guanyar la primera copa d’Europa i algunes de ben tràgiques com el dia que van caure les torres bessones... Les efemèrides col•lectives les recordem o ens les recorden insistentment..
Les d’abast personal de caire positiu, les solem fer públiques, en gaudim en veu alta, naixements, casament, progressos laborals, fites personal assolides... aquí tothom te el seu ventall particular, i només els afectats per la compulsivitat de l’efemeridisme, les recordem, la resta, tots en coneixem cassos, son incapaços de recordar fins i tot la data del naixement dels fills... quina enveja...
Les d’abast personal de caire negatiu que fem públiques també, solen ser desaparicions d’éssers estimats, o fracassos que no es poden amagar...
Per últim les d’abast personal que no sap ningú més que nosaltres, aquelles entrebancades més íntimes, aquells fets dels que, com que ningú se’n va assabentar, no cal explicar però que potser colpegen el conscient de la nostra memòria, el seu record es va esborrant a mesura que les anem superant...
Us en confessaré una, avui fa un any, un any on la vida em va donar una altre lliçó, (sempre he pensat que es bo que la vida t’alliçoni però que de vegades no cal tanta contundència), avui és dia de recordar una decepció, una auto decepció es podria dir, un excés de confiança que vaig pagar car, un excés d’il•lusió, que em va costar de superar, un no saber llegir entre línies que va ser dur de pair.... I donada la meva malaltia, l’efemeriditis, ahir quan vaig mirar el calendari, feliç perquè s’acabava el curs, vaig veure al costat l’1 de juliol, i com un flaix no desitjat, vaig pensar, demà en farà un any...
La avantatja és que m’acabo de crear un nou tipus d’efemèride, les que caduquen, aquesta es una efemèride amb data de caducitat, com un iogurt, i avui caduca. L’esborro del meu calendari personal, demano al meu subconscient que faci el mateix, a veure si tinc sort i em fa cas...
Si algú sap per on es desconnecta el mecanisme de les efemèrides que m’ho digui si us plau, jo fa temps que m’hi barallo i no ho he trobat
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Bufff Siddharta!!!
Wednesday, July 1st 2009, 10:00 AM
Sí sí... la meva vivència personal en aneurismes és la que dius, en traumatismes i autisme he llegit i vist coses en reportatges... i en l'últim grup que anomenes, bufffffffffffff, la meva experiència diu que tenen parts del cervell d'una brillantor absoluta i al·lucinant, i una d'elles era la memòria, tot i que les medicacions van fer estralls, que finalment no sé si era millor o pitjor, o molt pitjor, però el millor ara és córrer un estúpido velo pq em suen les mans i em sembla que no és de la calor... :(
I no tenia ni idea d'això del sub/in conscient... merci i petonets
|
|
campbell |
efemèrides?
Wednesday, July 1st 2009, 5:25 AM
18-J, 20-N, 23-F, 11-S, 16-N, 11-M, 14-M (el problema és recordar si va ser al març o al maig...) 25-A, 15-M... i a això se li ha d'afegir els personals, perquè després alguns anem dient que som de lletres...
|
|
msanc |
Ummmmmm, Erratica
Wednesday, July 1st 2009, 5:07 AM
no he trobat la fórmula màgica per oblidar les efemèrides, i és quan en tens tantes per recordar (l'edat té la culpa, ja se sap!), no només les recordes quan arriba el dia, si no que les esperes molt abans que t'atrapin: espero el dia de la mort de ma mare, el dia del meu casament, el dia del meu primer divorci, el dia del segon, el dia del naixxement del meu fill, el dia del meu primer 4000, el dia de...ufffffffffffffffffff fffffffffffffffffffffffff fffffff, i el problema és que cada any es repeteixen. El dia que ja no esperi cap d'aquests dies...malament anirem, per tant, mentre espero...vol dir que hi ha vida, mira-t'ho aixi!!!!!
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
