| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Pina ja no balla
 dimarts 30/juny/2009 - 07:02  573  12
Vaig llegir que a alguns de vosaltres us va colpir la mort del Michael Jackson... a mi em va semblar que assistiríem a l’enterrament d’un ja cadàver, o potser en llençaríem un tros als voltors... però entenc el sentiment, ja que avui a mi m’ha sobtat la desaparició de la Pina Bausch, igual que em va passar amb en Barnils, en Calders, la Beauvoir, en Bergman, en Vendrell, la Marçal, el Montllor, el Bejart, la Duras, en Wilder... bufff... tanta gent que pensava que tenia tantes coses per dir encara...
La Bausch ens deixa òrfenes a algunes dones, però ja se sap que quan ets òrfena, només et queda que intentar créixer amb allò que t’han regalat.
No us explicaré el rollo del significat de trencament del perfeccionisme que va significar la dansa contemporània, només us vull fer arribar una imatge: ella deia que un cos de dona no pot expressar ni dir el mateix des de la perfecció d’una ballarina clàssica, castrada emocionalment als 15 anys amb ingesta mínima i treball extrem, que un cos de dona prenyada. Que el tou dels músculs d’una dona vella no diu ni sent el mateix que un cos que encara no hagi ovulat... i que es bo poder-ho dir tot quan el que vols és expressar sentiments i idees i històries personals.
Ella va ser una de les dones que va trencar amb la rigidesa de fer-nos passar a totes i tots per l’adreçador de la perfecció impossible, d’un cos maltractat per les lesions, d’una musculatura trencada per mil llocs i la idea del “no hay dolor” malgrat n’hi hagi, d’un cos acostumat a la bulímia o l’anorèxia per no passar ni un gram d’allò que s’espera d’ell.
Diria que era una dona de cap a peus. Una persona sencera. Que mai no va pensar a operar-se ni el cos ni el cervell per ser allò que no era a cada instant.
Avui tornant a casa m’he mirat les sandàlies i els peus mig lliures dins. M’he les he tret i he caminat descalça per l’asfalt calent de sol... no us podeu imaginar com crema... he sentit el terra bullir-me als peus mentre passava pel costat d’un gat que, ajagut d’esquena a l’ombra d’un cotxe, no m’havia sentit arribar. Potser llavors tenia coixinets com ell. He deixat la bossa a terra i li he dedicat una glissade acabada en arabesc mentre la meva ma dreta aguantava el cigarret que ella mai no deixava.
Al gat li ha importat un rave, és clar. I a mi això m’ha fet gràcia. De fet sovint em fa gràcia saber que estic fent alguna imbecil·litat que només té sentit per mi, i els gats són uns éssers ideals per visualitzar aquesta idea.
Avui el bloc és per la Pina Bausch i per totes aquelles que estimeu la creació lliure de prejudicis estètics estandaritzats. Espero que allà on sigui segueixi ballant i mostrant un camí on hi cabem totes. Bon viatge.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
beatrice |
Una gran dona...
Wednesday, July 1st 2009, 10:00 AM
i creadora de la danza contemporanea,i com tu dius una grandissima donna, que var deixar exprimir el cos lliurement,per aixo es una gran artista amb gran talent,i la peça que me mha agrada es "La consagraciò de la Primavera de Stravinsky" una peça molt dificil de fer,però ella va aconseguir donar vida al Stravinsky,i ara La Pina ja no balla aqui,però continuarà a ferho per sempre,un bacione a te Pina per avernos deixat aquestes obres de art contemporanea,grazie.Us deixo aquets enllaç:
http://www.youtube.com/wa tch?v=BjqW-RltW08&feature =related
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
