|
ACTE DE SOBIRANIA (Epitafi llegit el dia de Corpus de 2009 a la plaça Sant Jaume)
dimarts 30/juny/2009 - 01:57 463 3
Perdonéu·me l'insistència,
però és la meua "malaltía" que diría en cetic.
M'estimo Catalunya i SÍ estic frustrat perque
no la veig LLIURE!
Aquest és el que es va llegir:
"EPITAFI DE L’ESTATUT
Avui, diada del corpus de 2009, com un sol poble i
en homenatge als segadors que ens mostraren el camí,
fem públic i solemne el nostre COMPROMÍS de lluita
per la independència de la nació catalana,
enterrant solemnement els cadàvers de la vella
constitució espanyola i del nonat estatut de Catalunya.
Avui també enterrem i cal que ho fem ben conscients,
150 anys de catalanisme unionista que, de forma generosa,
ha cercat el progrés de tots els pobles de l’estat,
esperant que la modernització i el benestar de tots facilités
la creació d’un estat plurinacional, respectuós amb
la nostra nació i amb la resta de nacions que,
de grat o per força, ens ha tocat conviure els darrers segles.
Una cosa és ben clara, després de TRES-CENTS ANYS DE
SUBMISSIÓ PER LA FORÇA, s’ha fet imprescindible un
ACTE DE SOBIRANIA
* Un Acte de sobirania per avançar en el
PROCÉS DE RECONSTRUCCIÓ NACIONAL,
* Per poder CONSTRUIR, amb tranquil·litat,
EL PROJECTE QUE ESCAU A LA NACIÓ VCATALANA
del nostre PRESENT i que necessitem per afrontar amb èxit
el nostre FUTUR.
* Per poder DECIDIR, amb llibertat i d’acord amb els interessos
del conjunt de la població, ALL§ QUE MÉS ENS CONVÉ COM A POBLE.
* Per poder viure, senzillament, COM A CATALANS.
Els que hi nasqueren i els que han vingut a Catalunya amb ganes
de compartir el NOSTRE PROJECTE DE SOCIETAT OBERA,
INCLUSIVA I MODERNA.
* Per decidir QUINA REPRESENTACIÓ ha de tenir cada territori i
COM S'HAN D'ELEGIR els nostres representants
a les pròpies institucions de govern i en aquelles on
legítimament tenim el dret de ser-hi presents.
* Per decidir EN QUÈ S'HAN D'INVERTIR ELS NOSTRES IMPOSTOS,
quines són les nostres prioritats socials, culturals, polítiques, educatives,
financeres, empresarials i econòmiques.
* Per decidir de quina manera i AMB QUI cal cooperar per ajudar
a resoldre els problemes d’ordre mundial.
* Per decidir, també, com exercim la nostra solidaritat i evitar d’un cop
que AMB ELS IMPOSTOS QUE PAGUEM ELS CATALANS, ELLS es dediquin
a crear empreses que fan la competència a les nostres
a l’hora de prestar serveis als territoris assistits.
Mentre aquí va creixent l’atur.
* Per evitar que POTINEGIN LES CAIXES CATALANES i
ens facin pagar els plats trencats de les seves aventures financeres,
en comptes d’invertir els nostres estalvis a Catalunya,
en els sectors estratègics per SORTIR DE LA CRISI I COMBATRE L'ATUR.
Sapigueu doncs que, A PARTIR D'AVUI’, ja no reclamarem CAP MÉS ESTATUT,
ni CAP MÉS FINANÇAMENT ESPANYOL.
A partir d’ara només treballarem per assolir la independència de Catalunya i
tenir un estat propi com totes les nacions lliures.
I, sapigueu que, un cop fet l’ACTE DE SOBIRANIA sabrem trobar el suport
internacional per al reconeixement del nou estat dintre la Unió Europea i
ens posarem sota l’empara de les Nacions Unides per garantir que
el procés d’autodeterminació de Catalunya sigui just i estrictament democràtic.
ESTEM FERMAMENT DECIDITS A MARXAR.
Ho farem amb respecte, sense violència ni rancúnia envers la resta de pobles
de l’estat espanyol.
Ara és el moment d’entendre que ja no hi ha cap raó ni cap força que
ens pugui obligar a ser espanyols perquè, DESPRÉ d’aquella sortida de
la DICTADURA FEIXISTA, plena de renuncies per evitar mals majors,
DESPRÉS DEL COP D'ESTAT QUE VA FINIQUITAR LA TRANSICIÓ,
avortant el procés de creació d’un estat respectuós amb les realitats
nacionals diverses, i UN COP FICADA LA BÉSTIA A LA GABIA DE
LA UNIÓ EUROPEA, a un preu altíssim per als catalans, cal dir-ho,
PER PRMERA VEGADA en cinc-cents anys NO HEM DE PATIR
PER LES REACCIONS VIOLENTES DE L'EXÈRCIT MÉS COLPISTA D'EUROPA.
Quan el Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria,
el nou Estatut, que ens el mataven a cops de ribot i al capdavall s’ha mort
d’inanició, sabíem que primer calia plantejar a Espanya un pacte,
sense trencar el marc institucional, però que permetés avançar en l’autogovern
i en les aspiracions nacionals de Catalunya.
Es va fer democràticament, de forma impecable, amb un suport gairebé total
del parlament català, en un moment de tranquil·litat econòmica i política
per a la resta de pobles ibèrics que viuen, de grat o per força,
dins del mateix estat.
La resposta ha estat d’una virulència desmesurada.
És evident que dins d’aquest invent anomenat Espanya només hi cap una nació
i aquesta no és pas la catalana.
Així doncs, informats abastament per l’estat espanyol i tots els seus poders fàctics i
mediàtics que Catalunya mai podrà ser res més que “la región nordeste de España”,
ara, per salvaguardar la nostra nació, només ens queda un camí practicable,
la declaració unilateral de la independència des del nostre Parlament.
Aquesta és la única via per poder disposar d’un estat propi i
ningú ens ho pot impedir.
Per avançar en aquest camí proposem a tot el poble de Catalunya
que faci seu, públicament, l’ACTE DE SOBIRANIA el proper dissabte 27 de juny
a l’Arc del Triomf de Barcelona i que, com a catalans ja COMPROMESOS
ens adrecem plegats al Parlament de Catalunya a demanar als nostres representants
que també facin públic el seu COMPROMÍS per Catalunya.
S’HA ACABAT EL TEMPS DE LA XERRMECA.
Anem tots al Parlament per donar suport a aquells dels nostres electes
que vulguin fer costat al poble DECIDIT I COMPROMÈS a fer efectiu
l’exercici del dret d’autodeterminació, tal com el mateix Parlament ha assenyalat
en diverses ocasions.
Ja és hora que sapiguem quins dels nostres representants han arribat
a les mateixes conclusions que nosaltres i estan disposats a fer
l’ACTE DE SOBIRANIA que demana Catalunya.
Que sàpiguen ells, també, que el poble els fa costat.
Així nosaltres sabrem si podem comptar amb ells o per contra
caldrà escollir-ne uns altres.
Reposi en pau. Requiescat in pace.
VISCA CATALUNYA LLIURE !"
|