|
Tres infra-històries
dimarts 30/juny/2009 - 08:34 450 1
LA DIGESTIÓ FEMENINA
La nostra dona ens va devorant lenta però inexorablement com fa la pitó amb un ratolà o un conill. I la seva digestió –amb independència del que hagi durat la nostra vida- dura fins que un dia mor.
CERVOLS I CAVALLS
Basat en una llegenda de no sé on.
Els cavalls no entenien el perquè s’havia escollit al cérvol el rei del bosc. Fet i fet, era un animal ridÃcul, banyut, poruc i estrafolari. Es cert que la seva estampa al damunt d’una muntanya era bonica però la d’un cavall ben fet encara ho era més.
Per tal d’arreglar aquesta situació el cavall va anar a trobar l’home i li va dir que havia de tastar la carn de cérvol, que era la millor de tots els animals del bosc.
L’home, que és un animal ximple per naturalesa, no va pensar en cap moment que el cavall era un animal vegetarià i, per tant, que allò que li havia dit només era conseqüència de la gelosia. Només pensà amb quina salsa amaniria el cérvol un cop cuit.
Vet aquà que el primer dia l’home fou incapaç de caçar el cérvol que el veié a venir i s’escapà corren. Com que era molt més rà pid que ell, una vegada esquivada la fletxa l’home no tingué res a pelar i tornà a la seva cova malhumorat.
L’endemà parlà amb el cavall i li explicà el que li havia passat, confessant-li que li seria molt difÃcil d’aconseguir aquella menja extraordinà ria i banyuda..
El cavall, però, tingué una idea. Li digué a l’home que pugés al damunt del seu llom i aixà podrien perseguir el cérvol i caçar-lo. L’home trobà estrambòtica l’idea però decidà que per provar no s’hi perdia res.
I aixà fou com l’home i el cavall sortiren de caça per primera vegada. L’home i el cavall no aconseguiren caçar el cérvol, però l’home aconseguà caçar dos porcs senglars, dues llebres i quatre conills.
I malgrat les protestes de l’equÃ, aquest esdevingué el seu esclau pels segles dels segles.
ELS DRETS DE LA NOTA DISCORDANT
Aquella nota deia que tenia dret a tenir la seva pròpia personalitat i a esdevenir una nota discordant. El compositor li va dir que sÃ, però fora d’aquella partitura.
|