|
Obseso
divendres 15/febrer/2008 - 01:48 1827 1
Des del dia que jo et vaig veure,
que només en tú puc pensar,
estar prop, poder-te abraçar,
el cor del lloc tu em vas treure.
Cada día quan quedo despert,
i pels ulls m'entra un raig de llum,
és foscor, nit, boira, és fum,
sense el teu Sol, jo quedo inert.
Només penso com es pot viure,
lluny de tu, si tu no estàs,
distant amb tu, quan tu te'n vas,
només penso amb el teu somriure.
Et busco, pero no et trobo,
et miro, pero no et veig,
miro el món, i el veig lleig,
ho vull,pero el cor no et robo.
Només ambiciono amb tu estar,
no cal ningú més al meu voltant,
dels demés manternir-me distant,
sempre que et pugui estimar.
Però veig que no pot ser,
tu amb mi no vols acabar,
sense tu jo no puc avançar,
veig que ja no em queda res.
Tot i així jo continuaré,
lluny de tu mai estaré,
se que mai no et tindré,
però les forces no pedré.
|