|
Tres infra-històries
divendres 26/juny/2009 - 02:22 480 7
DEFENSORS I ACUSADORS DELS ANIMALS
L’acusador dels animals deia que havien passat per la història sense pena ni glòria. Que no havien donat cap Mozart, ni cap Rubens, ni cap Verdaguer.
El defensor dels animals digué que hi havia ocells que al cantar composaven uns melodies bellÃssimes com el rossinyol; que el seu cos era més bell que cap quadre que l’home pugui mai pintar, com les papallones, les à ligues, els cérvols, els tigres o els cavalls i que sà que composaven històries, el que passava era que ho feien en la seva llengua i l’home no les entenia.
Finalment, recalcà que si bé entre ells no hi havia ni cap Mozart, ni cap Rubens, ni cap Verdaguer, també s’havia de tenir en consideració que tampoc no hi havia res de Heavy Metal, d’Antoni Tà pies o de Dant. A més, va afegir, els animals maten només per menjar i mai no ho fan per pur plaer de matar com molts caçadors o matadors de braus. I, finalment, mai no havien nascut tirans – assassins contra la seva pròpia espècie com CalÃgula, Torquemada o Hitler.
L’acusador dels animals va callar i va haver de reconèixer que l’home era més cruel i irracionalment maligne que els seus germans suposadament petits.
EL SUMME POTIFEX DE LA SAVIESA
Aquell filòsof havia arribat a ser el summe pontÃfex de la saviesa. Deia que a les dones se les havia de fer riure quan estaven dretes i se les havia de fer gemegar quan estaven estirades.
Per la seva banda, la seva dona, solia dir a les seves amigues que era una llà stima que, sent el seu marit tant savi, no fos capaç de dur a la prà ctica el que predicava.
MADURESA
Quan era jove a banda de tenir la seva dona buscava amant que, cadascuna per la seva banda, apaivaguessin l’ardor de la seva virilitat.
Quan va madurar buscava amant per a la seva dona per a no haver de complir amb les seves obligacions conjugals i per conservar alguna engruna de vitalitat i d’independència.
|
|
|