| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Rasko
|
|
| |
Quan una amiga m'insulta...
 dimecres 24/juny/2009 - 03:05  540  8
és per preocupar-se. Per sort som i serem amics perquè per a mi sempre hi ha coses que s'ha de saber separar.
M'ha demanat què en pensava que l'altre dia cremessin una TV a Terrassa en motiu que T5 va posar una pantalla gegant a la plaça de l'ajuntament per fer el seguiment del partit de la selecció espanyola.
El primer que li he dit, després de varis dies de reflexió és que això no ajuda gens a la causa independentista. Ans al contrari.
Ara bé, també li he comentat que les seleccions nacionals tenen una càrrega simbòlica molt gran i que quan aquesta és l'espanyola que representa un estat que no permet que la selecció catalana (11 anys més antiga que la Roja) participi en esdeveniments esportius i que espanyolitza patriòticament sense cap tipus de complexe tot el que està dins aquest estat a mi em sembla molt improcedent posar una pantalla gegant a una ciutat de Catalunya. Quan Espanya en si mateixa representa només exclusió, és a dir, que o ets espanyol i ets espanyol, llavors em sento exclòs perquè aquesta Espanya a mi no em representa. M'exclou com a català.
Primer, aquí a Catalunya el seguiment de la Roja és força residual, potser és més notable el seguiment en punts estratègics de Catalunya on abunda immigració que va venir d'Espanya fa uns anys. També contemplo que hi ha catalans que s'hi senten identificats (pel joc que fan, pels jugadors que hi ha i inclòs, tot i que molt menys, per la "nació" que representen).
Aquesta amiga meva té família fora de Catalunya, repartits per Espanya (jo també) i m'ha dit que "sóc un feixista" perquè a Catalunya els espanyols tenen tot el dret a veure la Roja a la plaça de qualsevol poble. Intentant racionalitzar al màxim totes les meves emocions i més pensant que és una gran amiga, li he recordat que jo no estic d'acord que s'hagi de cremar ni censurar aquests actes a favor de la selecció espanyola. Però que no em sembla èticament just que aquesta Espanya ens imposi la seva nacionalitat i no ens deixi expressar la nostra, per exemple amb una cosa tan simple com poder participar en unes olimpíades, amb un Mundial de futbol,... però com a catalans.
Li he recordat que Al regne Unit hi ha les seleccions d'Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda del Nord. I no tenen cap problema.
Però m'ha seguit dient que sóc un feixista.
Li he dit que no vull parlar més d'això.
Però sé que quan ens tornem a trobar, si anem a menjar a un restaurant i al cambrer (si és d'origen estranger) i li parlo amb català,... em dirà que sóc un feixista.
Ho sento amiga meva, però jo penso que el feixisme és una altra cosa.
El que faig jo és dir que vull poder expressar-me en català i defensar la meva selecció, és a dir, la catalana. I que somio el dia que Catalunya i Espanya es separin perquè vegi que en la Catalunya que somio hi cap tothom, tingui la bandera emocional que tinguin. Perquè els sentiments són únics. Una cosa és que un DNI em recordi de quin estat legal pertanyo, ara bé, una cosa diferent és que no em deixin viure la meva emocionalitat patriòtica catalana i m'obliguin a "gaudir" de la que m'imposen, com si l'espanyola fos la única de l'estat espanyol.
Quines ganes tinc de tenir la independència i que totes i tots, catalans i nous catalans, se sentin d'on se sentin, construïm el país que ens mereixem.
Visca Catalunya Lliure
//*//
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
