| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Yaiza
|
|
| |
Diari d'una single
 dilluns 22/juny/2009 - 09:34  1334  8
Internet dona per molt, això ja ho sabem. Sembla la panacea per a curar tots els mals. Et sents sol? estàs trist? no saps què fer? busques amics? una aventura? la teva mitja taronja? La sol.lució és tan fàcil com fer click i entrar en aquest món virtual.
Jo no fa pas massa temps que sóc asidua en aquest mitjà. Diguem que es van combinar la curiositat amb la necessitat. Necessitava evadir-me, distreure'm, desconectar...i em va costar, però ho vaig aconseguir. Suposo que tot necessita el seu temps. El segon pas va ser, ara que estic bé, per què no intentar estar una mica millor? Com? fàcil...si tot és tan senzill en aquest mitjà...anem a buscar parella. No una parella qualsevol,no, una a la mida. Vaig entrar a la web X i vaig omplir un qüestionari que em demanava com era jo i què buscava. Vaig ser sincera, molt sincera. No volia malentesos, ni perdre el temps ni fer-lo perdre a ningú. Vaig pensar que si deixava les coses tan clares, la gent que estigués interessada en mi també les hi tindria.
Al principi va ser emocionant. Quan comences a conèixer gent virtualment t'animes, penses " sí, és aquest " . Després els coneixes en persona i veus que sí, que són bona gent, però que no sents aquelles papallones a l'estòmac que creies que sentiries quan coneguessis l'home ideal. Suposo que per a ells és el mateix.
De 6 persones que he conegut només amb una vam començar una relació de parella. Les altres només les he vist una vegada, un parell han quedat com amics ( amb el sentit estricte de la paraula ).
Ara s'ha esvaït l'emoció i la curiositat. Tot ha anat deixant pas a una mena d'indiferència, d'apatia envers aquestes relacions surrealistes. En començo a estar cansada. Continuo single, amb molt honra que diríem, i estic bé. Però continuo sense estar millor.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
salvamat |
això passa....
Tuesday, June 23rd 2009, 2:49 AM
Crec que afortunadament s'ha aconseguit que conèixer gent per Internet sigui una cosa rara o tingui una connotació de gent poc sociable. Ara es una manera ben normal de trobar noves amistats, normalment un xic més llunyanes, entre persones que busquen una estona de conversa que d'altre manera no s'haurien posat a conversar mai. Com dues persones que es creuen pel carrer, és difícil que es posin a parlar de qualsevol cosa.
És veritat que la continuitat en la vida real d'amistats virtuals, és difícil, si no hi ha nexes en comú, temes de que parlar, interessos comuns, i fàcilment caigui en la superficialitat i en l'avorriment.
De les meves amistats virtuals, he passat alguns bons moments, hem compartit alguns viatges i m'ha agradat conèixer gent d'arreu. També n'he tingut experiències neutrals: la persona que quedes la primera vegada per fer un cine, i amb l'excusa de buscar un aigua desapareix... (ja ja ja, va ser la primera)....
I la darrera, ha donat a una amistat de moment de 5 mesos. Llàstima que jo me la mirava amb uns altres ulls, i això no ha pogut ser, i només s'ha quedat en amistat. I m'ha fet igual de mal el fet de no poder arribar més enllà, que alguna altra relació que he tingut. Malgrat tot, espero poder-la continuar veient per molt de temps.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
