| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
Hi havia una vegada.....
 dissabte 20/juny/2009 - 04:50  479  13
Hi havia una vegada uns xavals jugant a pilota al carrer.
Es tractava del carrer de un poble petit. Sempre m'havia agradat fugir de la city per poder jugar al carrer. Anar amb bici tot el dia, viure sense semafors, sense transit i respirar aire respirable i no com si el aire ja hagues estat respirat per cents de persones. Com si allo que et poses dins els pulmons ja hagues passat pels pulmons de tot quisqui....
En fi a lo que ibamos....una xavals jugaven al carrer amb la pilota...
patim...patam....patum....la pilota acaba dalt la teulada de una casa proxima al terreny de joc improvisat...un classic....Els nens no saben que fer doncs no sembla que hi hagi manera possible per recuperar la seva preciada pilota....
Jo corria per alla...encara era un xavalin, una mica mes grans que els nostres futbolistes callejerus....Ben rapit vaig recordar l'existencia de una escala prou alta al garatge de casa. Ja esta!!! els hi vaig dir espereu un moment que en un plis plas torneu a estar fent-vos blaus a les espinilles....
Així que surtu disparat del garatge amb la escala quan de cop un crit amenaçador em fa eriçar la pell del clatell.
Eren els meus avis que, amb cara de ingrata sorpresa reclamaven saber on collons anava amb l'escala....
Explicació ràpida obvia...pilota, teualada, escala!!!!
Sempre recordare aquella conversa...
Que perque has d'anar a ajudar aquets nens???
Que no veus que podres pendre mal per recuperar una pilota que no es teva???
Que no veus que ningu no ho faria aixo per tu???
Que no veus que no son amics teus tampoc que son de una altre part del poble???
Que no veus.......
Evidentment vaig baixar la pilota, vaig tornar l'escala i alla va quedar tot....
Despres de blogs mes o menys afortunats sobre les relacions humanes amb gent desconeguda...he de dir que em fan pensar....i em va venir aquet record mes que enterrat arrel de la xenofobia i altres intolerancies patologiques....
Aixi es que penso que el odi al vei..en temps on Barcelona era una ciutat llunyana es reflexava cap al del carrer del costat...avui en dia la visio global demón ens permet cagar-nos en el país del costat...pero al cap i a la fi no es el mateix sentiment que el de un egoismes nascut del un sentiment neurotic???
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ferro |
ja que...
Sunday, June 21st 2009, 1:25 PM
Ha sortit una taronja pel mig, jo us diré, que sobre el comportament humà i/o anàlogues qüestions, recordo que ja fa anys, vaig veure la pel·lícula "La naranja mecànica". Em va impactar molt, perquè vaig pensar: "Hòstia espero que no arribem mai a ser així".
Potser ja ho erem, i jo no m'havia adonat, però el que està clar, és que la famosa pel·lícula és un conte de fades, al costat del que tenim ara.
Potser no parlaves ben bé d'això Cetic, però mira, avui estic inspirat i m'ha sortit aquesta resposta.
;-)
|
|
Mistica |
...
Saturday, June 20th 2009, 9:37 AM
Saps, m'ha fet pensar...
Ahir sortint d'assaig, a les 11 de la nit, anavem a sopar... teniem gana! Al aparcament, vam trobar un pobre noi amb una furgona prou gran, com per no poder sortir pel forat que li havia deixat el cotxe del darrere perquè havia aparcat malament!
Erem un amic, ell i jo... i entre els tres, vam aconseguir que uns altres es paressin, i poguéssim aixecar a pès, dos cotxes!
Vam aconseguir-ho!!! Una hora després, el noi de la furgona no sabia com donar-nos les gràcies... al marxar, el noi que anava amb mi em diu "vinga, ara anem a sopar!", els altres se'ns van quedar mirant i van dir "pero si son les dotze i quart!!!! ara sopareu?"
La resposta que em va sortir va ser girar la cara, mirar-los... i un somriure!
Fa una setmana, a mi em va passar una cosa semblant... allà mateix, pero amb la diferència que jo no podia entrar a un lloc perquè un estava aparcat malament, i la meva furgo no entrava... van passar per dabant meu, una quarentena de cotxes... d'aquests, mes d'una desena, eren "companys" que sopaven amb mi, i cap ni un, es va parar i em va dir "posa't al meu lloc, que el meu cotxe a aqui, si que hi passa!"
|
|
cavallfort |
justament
Saturday, June 20th 2009, 5:47 AM
per haver llegit els teus últims blogs, que estic preocupat per tu homeee
un tipus irreverent, punyent i incisiu com tu, veure´l ara, amb aquest registre tant trascendent i filosòfic ......aquest posat tant seriós i sobtadamnet madur...em sobta, que vols que et digui....
De totes maneres, ja veus que estem a les antípodes i continuem aquí discrepant "amistosament" ehh
I és que de vegades, pot passar que gent que no t´agrada, et caigui bé...
Salut company
|
|
rdk |
si senyor
Saturday, June 20th 2009, 5:28 AM
Osties!!! ja me vist de nano fent les mil i una.
Crec q mes q odi el q avui hi ha es indiferència davant tots els demes,
Ens omplim la boca de solidaritat i no tenim collons d'ajudar a un paio q s'ha desmaiat al metro, o a defensar a una noia q estant estomacant, a frenar el cotxe pq ens creua un gos espantat i perdut;etc, etc.. En aquest aspecta es tot un contrasentit.
Els nens haurien de tornar a ser els amos del carrer, i als grans a entendre q aixo es la millor escola q hi ha, q no vol dir tancar els ulls!!!
Recordo un senyor q cansat d q un cop i un altre li demanessim una canya americana molt llarga q tenia per despenjar la pilota un dia em va dir, us la deixo aqui i quan la nesseciteu l'agafeu i la torneu a deixar aqui mateix, en poc temps anavem a casa seva a jugar amb els seus gossos, a veure aigua, etc etc, jejeje, a i quan es va trencar la canya, en va posar un altre. Un petonas Esteve, allà on siguis.
Sempre em treure el barret davant aquells q agafin l'escala per anar a despenjar la pilota, un cop i un altre.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
