| |
Una Mentida de Vida
 divendres 19/juny/2009 - 11:01  391  2
Tinc una ràbia que l'haig d'expressar.
La inutilitat dels que ens governen, la ineficàcia del sistema,
fiscal i jutge una mateixa persona, assessors del mal estar.
Amants de la de riquesa, cecs davant el desvalgut,
bondadosos al recitar paraules que vènen per comprar. Insegures les persones
que acctuen sense personalitat, persones manipulades per disparar i no pensar.
Tinc una ràbia que l'haig d'expressar.
Control sobre la llibertat, mossos que es senten poderosos,
inutils i soldats amb armes, enemics que no som.
No vull com a policia persones sense cultura, soldats que
caminen al compàs del gran jutge desesperat.
No puc amb el prepotent incapacitat, armat, plè de pretextos
per obeïr sense recapacitar.
Vull viure sense ser manat,
vull viure obeïnt les lleis de la racionalitat.
Em nego a seguir una vida predeterminada,
voldria que fossin les lleis de la terra,
les que ens mostressin el saber estar.
Estic fart d'estrelles humanes,
Estic fart de persones en imatges,
Estic descontent del temps i del moment.
Som fruit del planeta, part de l'evolució,
No som amos ni tenim el dret d'explotar la terra,
on som, on vam crèixer, on estarem.
Ens inventem el sistema que més ens convé,
inventem diners i inventem el futur,
inventem riquesa, mort i enfermetats.
Som esclaus dels desitjos que no necessitem,
Vivim en desacord a les necessitats,
Tenim el què no volem i vivim per ser
el que mai serem.
|
Contactes
Registra´t
