Hem de riure de l'absurd i de la mort
com ho feim amb els acudits dolents.
Ho hem de fer per necessitat animal,
per lliurar la violència del seu màxim exponent.
Hem de riure quan algú no pot
respirar
cardar
parlar
i llençar-nos a les proves cruels
de perfeccionar la tortura,
encara que just sia per amor.
Pau Vadell i Vallbona
"Woody Allen"
La poesia no pot ser meditada.
És sempre un homicidi,
mai un assessinat.
Sóc ignorant, ho sé i no me n'amago. Però la poesia em supera. Se m'escapa tant, tant, però tant que ja no m'esforço a intentar esbrinar si un "poema" és una creació, una recreació, un plagi, o directament una porqueria.
Algú em podria treure del meu pou d'ignorància i "opinar" clarament sobre el poema que ha tret a la palestra aquest cop el traginer? Gràcies.