| |
Quatre infra-històries
 dijous 18/juny/2009 - 05:03  361  2
LA FINOR D’AQUELL VELL PIANO
Era estrany. Aquell piano era vellÃssim però tenia un so tan perfecte que semblava que l’acabessin de construir. Els millors concertistes del planeta es barallaven per poder tocar les seves tecles i fins i tots els compositors afirmaven que les seves composicions, executades en aquell vell piano, tenien una mena de plus divÃ.
I quina era l’explicació que aquell piano sonés d’una manera tan magnÃfica? No l’havien construït amb fustes ni cordes nobles i, al contrari del que passava amb els seus congèneres, en comptes d’empitjorar amb els anys, com més vell era, més bé sonava.
L’explicació és senzilla. Havia vist com s’havien anat degradant els seus companys i com un mal dia havien anat a parar fets un fà stic als Encants, que és el nostre cementiri dels pianos. I ell, quan encara tenia una à nima vendible, la va vendre al diable per tal que li conservés una eterna joventut i fos dotat amb una excel•lència immortal.
MENTIDA
Deia que no esperava res de la vida, ni de les coses, ni de les persones.
Però era una mentida.
De la vida esperava que fos encara més amable amb ell; de les coses esperava que li fessin l’existència confortable i despertessin l’enveja entre els seus amics i enemics; i de les persones esperava que li col•loquessin finalment a la calba els llorers que ell creia que li pertocaven
LA MORT DEL PROFETA
Aquell profeta va morir sobtadament al desert on s’havia retirat a meditar i a fer dejuni. En trobar el seu cos, els sacerdots del temple van veure que havia estat devorat per rates, escarabats, cucs, formigues i corbs.
Punt i seguit es va veure que hi havia una gran estesa d’animals d’aquestes espècies morts al costat del cadà ver d’aquell profeta que ja es podia considerar sant i llavors es va començar un debat teològic de primera categoria per tal d’esbrinar on devien ser les à nimes d’aquells animals.
Al final la postura majorità ria fou que els animals que havien devorat el cap i el cor eren al cel; els que havien devorat les entranyes i les parts pudibundes eren al infern. Els que havien devorat la resta eren al purgatori.
Un jove seminarista que era allà de prà ctiques va preguntar que què passava si algun animal havia menjat de més d’un lloc, del cor i de les parts pudibundes, per exemple. El jove fou immediatament expulsat del Sanedrà per fer preguntes impertinents i poca soltes.
Amb els anys, aquell jove seminarista expulsat, fundaria una nova religió i acabaria morint a la creu per portar la contrà ria als que teòricament tenen respostes per tot.
TERAPIA CONTRA L’AVORRIMENT
Mai no s’avorria. Odiava a tots els que considerava superiors.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
