| |
EDITORIAL JULIOL 2009
 dimecres 17/juny/2009 - 10:25  385  1
Les dues coses que m’han cridat més l’atenció de les passades eleccions al Parlament Europeu és l’abstenció dels ciutadans i la poca importà ncia que li donen els partits polÃtics.
Es cert que els partits polÃtics no paren de dir-nos que Europa és molt important, que al Parlament Europeu s’hi decideixen el 70% de les lleis que s’apliquen a casa nostra, però, malgrat aquestes paraules, els fets són que els partits polÃtics hi presenten candidats de tercera fila – cap lÃder de cap formació polÃtica es candidat al Parlament Europeu – i que, amb independència de quin hagi estat el resultat de les eleccions tots els partits en fan una lectura estatal o autonòmica, com si, fet i fet, les eleccions fossin a una altra cosa.
Qui podria dir el guanyador de les eleccions a Europa? Qui podria dir quins grups parlamentaris hi ha? Qui podria dir a quins grups parlamentaris són els partits catalans?
També tenen la culpa d’aquesta situació els mitjans de comunicació que actuen com si el Parlament Europeu no existÃs. Aixà com segueixen el dia a dia local, autonòmic i estatal fixant-se sovint en coses que no tenen cap importà ncia, Europa els hi deu quedar massa lluny i fan com si no existÃs. .
Per tot plegat la percepció que té el ciutadà és que el Parlament Europeu és un zero a l’esquerra i en conseqüència no val la pena anar a perdre el temps votant, sobre tot si es un diumenge calitjós.
Després, però, comencen a ploure lleis i reglaments d’aquest Parlament fantasma i posem el crit al cel. No sabem qui fa ni qui ha deixat de fer aquestes lleis.
Una situació, penso, per a fer-nos-la mirar tots plegats.
|
Contactes
Registra´t
