| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
això s'acaba de nou...
 dimecres 17/juny/2009 - 07:31  599  7
Potser perquè soc una persona que visc les coses amb intensitat, tant les bones com les no tant bones, potser perquè m'agrada la comunicació, potser perquè adoro la vida, potser no hi ha un perquè, però la meva feina m'apassiona.
I es que aquests dies son molt especials, arriba final de curs, i com una pagina d'un llibre que es llegeix lentament, esta apunt de passar.
Passarem pagina i acumularem un munt de noves vivències, un munt d'experiències, de personetes que han deixat petjada a la nostra vida, de granets de sorra que van formant any rere any la platja de la nostra vida.
Cada curs es diferent, cada grup és un món, cada alumne una descoberta i alguns d’ells un trencaclosques per muntar i quan arriben aquest dies tens un munt de sentiments enfrontats: les ganes d’arribar al final, l'adrenalina que puja perquè ja s'acaba, queda l'esprint final, avaluacions, crèdit de síntesi; la felicitat que et dóna veure com has fet créixer ni que sigui una miqueta uns esperits rebels, amb ganes de viure intensament tot el que els envolta i la melancolia de saber que seguiran el seu camí i que ja potser mai més es creuarà amb el teu.
Segur que no és el més habitual, però a mi m'agrada treballar amb adolescents, tantes vegades sents com se’n parla normalment amb desgana i cansament però tots ho hem estat, diferents, segur que si, els temps canvien, sort n'hi ha..., els pares no ho fem prou be? potser... però quan els miro no puc deixar de pensar, que tot i que ells no ho saben estan vivint una de les etapes més fascinants de la seva vida.
I d’aquí a uns mesos, un nou curs, uns nous grups, un nou món davant dels ulls.... Es una meravella que tot i que la feina és la mateixa, curs rere curs tens el luxe de canviar-ho quasi tot....
No em fa res reconèixer-ho i tot que som moltes vegades altament criticats, admiro el meu gremi, i em considero una privilegiada en el camp laboral... gaudir dia a dia a la feina no es paga amb tots els diners del mon...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
erratica |
gracies nois
Wednesday, June 17th 2009, 1:30 PM
us agraeixo les vostres paraules... la veritat es que no sempre son tot flors i violes... hi ha dies que en llençaries algun per la finestraaaa... però be...
Jaws quan vulguis et faig un cangur... a la teva filla clar ;) jo tinc una preadolescent, segur que s'entendrien..
Persi, com sempre el mestre dels símils, els de els icebergs i el trencagels si m'el deixes algun dia el fare servir...
Traginer... no n'hi ha per tant, hi ha tanta gent que treballa molt be i es vocacional...però t'agraeixo la teva consideració..
Cavall, segur que series l'alumne més caradura de tots, encara t'hauria d'expulsar algun dia...
ningu, la veritat es que jo tb penso que les nostres condicions laborals son justes, però agrada sentir-ho, perquè normalment... rebem més pals que res...
doncs res gracies pels comentarisssss ;))
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
