| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
40 anys donen per molt
 dilluns 15/juny/2009 - 04:09  748  20
Avui parlava amb en Polski que dimecres farà 40 anys i deiem que 40 anys donen per molt, per haver vist i viscut molts contrastos i moltes coses. Ell evidentment dóna mil voltes a les coses que he vist i viscut, perquè es dedica, exclusivament, a viure.
Els meus, per exemple, donen per haver sortit amb un que no guanyava ni un duro perquè es negava a treballar pel sistema i per haver sortit amb un que guanyava milions cada mes per córrer darrera d’una pilota a can Barça. Donen per haver viscut una relació malaltissa de parella i un munt de problemes d'addiccions i malalties i conflictes i una de sana.
Donen per haver dormit en cases okupades sobre cartrons i papers de diari i en hotels de luxe en els que em costava entendre quin mecanisme feia rajar l’aigua de l’aixeta. Donen per no disposar d’aigua o de llum o de calefacció a vegades, i per no haver-ho valorat quan ho tenia sempre.
Donen per haver menjat en restaurants de mil coberts i haver rebutjat el vi només per veure com s’ho havien d’empassar perquè “qui paga mana” i per haver menjat dels plats mal escurats de les terrasses de bars quan no teníem ni un cèntim però no per això deixàvem de viatjar o de buscar-nos la vida per sobreviure.
Donen per haver conegut gent que ha estat a la presó per agafar una arma, i gent que ha estat a la presó per no agafar-la. Donen per haver conegut dones que venien el seu cos per sobreviure i dones que l’havien venut a un sol home.
Donen per haver dormit en un parc i despertar-te ruixada pels aspersors i no tenir roba per canviar-te, i per dormir en cases que tenien una minyona tot el dia al seu servei que m’havia planxat la roba que jo mai no planxava.
Donen per conèixer una família al barri d’horta de Barcelona que no havien baixat mai a veure el mar a la Barceloneta perquè no es podien comprar una targeta de metro i com altres llençaven menjar que se’ls havia caducat a la nevera.
Donen per veure com al mateix barri molta gent jove desapareixia per culpa de l’heroïna i com altres no han tingut mai cap problema i usen les drogues per experimentar.
Donen per veure com li obrien el cap a algú amb una porra fins a fer-li sortir el cervell o com feien que un cavall pategés algú que queia a terra o com una navalla travessa la cara d’una persona en un bar de mala mort a altes hores de la matinada i com altres viuen vides protegides de certs ambients que mai no trepitjaran i no es poden creure el que passa en altres indrets de la mateixa ciutat per més que els diguis que sí, que tu ho has vist.
Donen per haver visitat bioteris per criar animals que seran usats en experimentació i per veure com alguna tia estúpida feia tenyir el seu gos de color rosa i el passejava orgullosa per la Diagonal de Barcelona.
Donen per haver sortit per cames d’una processó a I’Alguer perquè vam cridar contra el papa de Roma i de cop tota aquella gent ens volia linxar i per conèixer un capellà de poble que és de les persones més bones que conec.
Donen per conèixer el conflicte dins de les cases i trobar una casa partida en dos trossos on en un vivia el pare que era guàrdia civil, i en l’altre hi vivia la imatge de la filla tancada a la presó per pertinença a banda armada.
Donen per haver anat a mil concerts punks i per haver muntat una empresa per promocionar músics de clàssica.
Donen per perdre alguns amics suïcidats i per perdre alguns que volien continuar vivint però van acabar demanant morir-se...
Donen per veure la vida amb una perspectiva plena de matisos i per veure-la en blanc i negre sovint.
Però sobretot em donen motius per pensar que val la pena continuant veient les dualitats d’aquest espai comú de totes. I per compartir-les i continuar-ne trobant.
I el bloc és per la Siddharta, la meva empresària preferida, que m’ha dit Heidi tot i que crec que si hagués de ser algun personatge d’aquella època, preferiria ser la Pipi Langstrump... que feia el que volia, vivia rodejada de bitxos i cuinava creps a terra... :P
I a vosaltres, la vida us ha donat per viure molts contrastos fins ara?
;)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ningu |
40 anys...
Tuesday, June 16th 2009, 7:46 PM
per a mi donen per haver enterrat ja a Chanquete, per portar, orgullós, els mateixos pantalons de Peter Pan.per enterrar repressions i obsessions i també alguns amics, per passar de hippys dels 70, horteres dels 80, punkis dels 90 i engegar a prendre pel cul a "la chica de ayer", per viure del "sistema" i aprofitar-me´n pel que em cal.Per odiar els feixistes i franquistes com fa dècades enrere, per escarnir per igual masclistes i feministes y escoltar per igual Pascal Comelade, Sex Pistols, Roberto Carlos o Wilco sense importar-me una merda la opinio dels altres.Quaranta anys i algun més donen per estimar-me més que mai. Salut!
|
|
Vegana |
Eissss...
Tuesday, June 16th 2009, 9:48 AM
Miss, guapíssima, fes més blocs dels teus contrastos!!!! ;)
Rdk... jajajaja... que tu també i lo que te queda!!!
Dopo, com sempre reblant el clau!!! (Clau en sentit literal... vull dir d’aquell que es pica amb un martell!!!) I vaja, jo conec un home que va vendre el seu cos per un polvo amb una tia que feia ganes de vomitar (literalment... vull dir que ell va acabar vomitant... què dius... no t’ho podies arreglar amb una ma??? :P)
Clic, jejeeje... m’encantava el Coco!!! Clicfelicito al Polski des de Playlandia arriba y abajo!!! ;)
Siddharta... joooooooo... vaya sustacu!!! Per sort ets aquí, puça eixerida!!!! ;)
Quim, i tant que val la pena plantar tot i ser l’últim dia, si no ho haguéssin fet altres ara no gaudiríem de tot el que gaudim. Planta, planta... que al final colliràs... ;)
Misti, guapíssima, em recordes el Polski parlant dels camins de la vida... si que ets kalimotxera, sí... ;)
Cetic, a vegades és més important saber on trobar dues ampolles de vi blanc i altres licors si s’escau... sempre tindrem les calculadores per multiplicar i saber què cal pagar... ;)
Ferroooooooo, que estàs desaparegut igual que el teu company Vikingu!!! Jo sempre vaig pensar que alçava el cavall a pes... ara no em diguis que no era la tia forta i indomable que em pensava, eh??? Que tindré un trauma... :P
Mql, rosebud és una paraula màgica que ens lliga a la infantesa, la viscuda i la somniada, i per mi una imatge que em diu que algunes persones viuen vides plenes i altres senzillament representen haver viscut la vida però no han aconseguit els seus somnis més autèntics. Espero que sempre puguem triar els somnis, i viure'ls!!!! ;)
Persi, valenta? No no... només són algunes de les coses que m’han passat pq sóc una tia curiosa que no s’ha cregut mai gaire coses sense veure’n les dues cares. Merci per les paraules del Raimon! ;)
Camp... jajajajja... no sé si ningú em tindria enveja d’haver convertit el sabó en pols (en algunes èpoques de la meva vida) en el “sabó universal”... vull dir que haver-te de rentar els plats, la roba, el cos i el cap amb aquest sabó és una experiència única... tant única que pel que fa al tema “cap” només li recomanaria a aquella gent que ho hagi provat tot contra el cabell greixós, pq et dono paraula que pots passar-te el dit per la closca i sentir el sorollet aquell que fa: “nyigui, nyigui”... jajajajjaja... no sé com encara tinc cabells!!!! :P
Odi: ets una tia gran... i si sabessis que jo no tinc noció del pas del temps (una tara genètica rara suposo :P) sabries que et dic gran pq malgrat que en temps lineal hagis fet un tros menys del tros que he fet jo, has viscut i vius... i a mi és l’únic que m’interessa de la gent: el seu cor, la seva lluita, les seves ganes de viure i de riure i d’escampar-ho per tot arreu. Un petonàs preciosa!!!!
Ei gent: sou tots moooooooolt macussssssssssssssssssssssssssss!!!!
|
|
odi_rabia |
viure
Tuesday, June 16th 2009, 9:25 AM
Uolas wapa!
D'aqui menys d'un mes... jo compliré la meitat d'anys, i què maco que és poder recordar experiències viscudes, contrastos a la meva vida també hi han, no tants com tu per això .. però tot anirà arribant... l'ésser humà no valora mai del tot el que té, mira vaig anar a la aste nagusia a bilbo fa dos anys... plovent tots els dies i vivint al carrer... no saps quan trobava a faltar, un sostre, una dutxa, roba seca, que deixés de ploure! .. però n'estic tan orgullosa d'aquella experiència, tinc tants records ... tot ens pot servir per superar-nos com a persones...
En moments on no tens tot el que voldries, t'anadones de lo important que és disfrutar-ho quan en pots gaudir!
Contrastos .. cada dia a la meva ciutat en veig tants .. però tants!
Només cal comparar dos barris .. el meu i el de la universitat... o persones, societats dels barris, costums.... bfff ... només vivint els contrastos ... els diferents punts de totes les coses és com millor es pot opinar, com més oberta és la opinió i més informada i/o formada..
Jo també en sóc en molts moments de blanc o negre.... i els matissos me'ls guardo per mi, per rumiar-los....
N'he viscut tantes coses, tantes òsties i tants cops m'he aixecat ... que d'avegades em sento tan valenta... tinc un sac enorme ple d'experiències, de tirar endavant ... la vida, la nostra propia vida és el que ens fa ser com som ...
L'important és anar sempre endavant i tenir ganes de viure... si la gent del teu voltant no en té lluitar per ells .. lluitar per tot el que t'estimis!
He sigut feliç en molts moments plorant i estan sola ... perquè ha d'haver-hi de tot en aquesta vida....
Molta força! i molta vida!!
salut wapa!
|
|
Ferro |
Hola Veganita...
Tuesday, June 16th 2009, 4:23 AM
I tant !!! que donen...buff..per molt...i x mirar en perspectiva i sense preses, el que diuen els que en tenen 50, gaudint de la experiència que tenim i aprenent continuament de la que ens falta.
I com deies al principi del bloc, per "viure".
Una cosa, i això no sé si és dels 30 els 40 o els 50 i més, però també és important adonar-te que no s'ha de deixar mai de banda el nen/a que portem a dins per més hòsties que ens hagi portat la vida.
X cert, la Pipi, aixecava el seu cavall com si res, i encara em pregunto, com ho feia?. Jo no vaig voler creure mai que eren efectes especials de la televisió..jejeje..
Una abraçada Veganita.
;-))
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
