| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
Com en Camp, però sense èxit
 diumenge 14/juny/2009 - 07:37  841  16
Voldria ser com en Campbell, que quan escriu sota els efectes de l’alcohol ho fa d’una manera preciosa. He provat d’escriure jo, sota l’efecte de les drogues farmacèutiques legals i m’ha sortit un xurro que no penso penjar.
I us preguntareu: i aquesta pq diu blablabla, i no ens penja el què ha escrit per tal que ho comentem nosaltres?...
Divendres, esgotadíssima, amb un dolor insuportable i amb la pressió per terra com sempre, em vaig desmaiar mentre recollia troncs per fer llenya per l’hivern, i vaig caure com un sac a terra en baixada lliure picant contra pedres i troncs talats. Com acostumo , vaig passar d’anar al metge, total, vaig pensar,” només t’has desmaiat una mica”. Però l’endemà, quan em vaig despertar plorant (i jo no plorava de dolor des de feia 38 anys per més mal que m’hagi fet i sentit durant tot aquest temps) vaig saber que havia d’anar a la farmàcia a que em diguessin si amb el genèric de paracetamol que tinc per casa podia fer alguna cosa... no podia ni sortir del llit ni girar-me, em feia tant mal tot, l’esquena, la ronyonada, els braços i les cames, la ciàtica altre cop arrasant el meu cos des de la cintura fins als bessons... que em venien ganes d’arrossegar-me fins al balcó i tirar-me al buit per deixar de sentir dolor.
El meu company em va dir que anés al metge, la meva companya de pis també, i quan baixava amb el cotxe (conduint com podia, jeje, pq tenia la cama del gas mig morta) em vaig trobar ma germana i el seu company que, quan em van veure la cara, em van arrossegar dins del seu cotxe per dur-me a l’hospital d’urgències.
Desprès de les pertinents bronques (bufff, valeeeeee, ja ho seee, sóc de les punkis del “no hay dolor”!!!) em van explorar, radiografiar, xutar i em van fer receptes per la inflamació, la ciàtica, els cops, el dolor...
I avui, menjo les pastilles pensant en tots els bitxos que han patit i mort per tal que la indústria faci diners.
Menjo les pastilles que em deixen el cap dins d’un núvol i minven els dolors i penso que ells no van poder expressar com se sentien perquè no parlen el meu idioma ni el dels metges.
Menjo pastilles i sé que amb un genèric n’hi ha prou, que no cal que Novartis tregui el mateix que la Roche, que la Pffizer, que la Glaxo, que Aventis, que... amb un altre nom i tornant a comprar vides, maltractant-les i finalment assassinant-les per una pura qüestió econòmica.
Menjo pastilles i penso que ara no em fa tant de mal el cos, però l’ànima em bull de ràbia i em fa mal el cor.
Menjo pastilles i recordo les converses que he tingut amb metges que estan per una medecina ètica, personalitzada, amb experimentació en cèl·lules mare i amb estudis genètics individualitzats, amb menys guanys econòmics però molts més guanys socials i personals, per totes, per les persones i pels altres animals.
Menjo pastilles i demano perdó a tots els bitxos que han patit i mort en mil soterranis del món.
Menjo pastilles i tinc més clar que mai que, quid pro quo, un animal ha de ser alliberat del seu inútil patiment tal com ells m’han alliberat a mi.
Menjo pastilles i aprenc una mica més de mi mateixa, una mica més del funcionament del món, una mica més del valor de la vida, del patiment del dolor insofrible, de la llibertat que sents quan no et veus reduïda a ser un sac de dolor i pots sortir de la gàbia en la que el patiment et reclou.
Dedico aquest escrit a les que sovint us enfadeu amb mi i em dediqueu insults que no m’escriviu...
Les anarkoveganes només intentem ser el canvi que voldríem veure al món. Però no som millors que les que us enfadeu amb nosaltres, ni tampoc levitem.
Potser només cridem que el dolor que sentim el senten també les altres i volem trobar fórmules ètiques per socialitzar el plaer.
Perquè no ens considerem millor que ningú. I sí molt més covardes que els animals que han d’aguantar un dolor insofrible fins a la mort i no poden ni suïcidar-se per deixar-lo de sentir.
I, Camp, ja sé que escric molt llarg.
Però avui li dono la culpa a la indústria farmacèutica :P :P :P
I li dono la culpa a la meva mala consciència, que vol sortir del núvol per continuar treballant i lluitant i gaudint i fent gaudir.
I un petó per totes, les que m’estimeu, les que no, i les que ni una cosa ni l’altra. I us demano perdó a totes, tant quan us faig patir pq m'estimeu, com quan no i us faig patir per les coses que penso i dic.
I als bitxos de tots els laboratoris del món, és clar, us demano perdó i no us oblido... tinc totes les imatges que he vist clavades a la retina, i al cor, i amb elles em prenc la pastilla altre cop, i me'n torno al llit a plorar una estona més.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
misselvis |
hola
Monday, June 15th 2009, 4:22 PM
ui ja t'entenc, quant penso en tots els medicament que si algun dia acabo i em va bé hauré d'administrar als bitxos doncs penso ves a saber quantes bèsties han torturat per aconseguir aquests medicaments i ara ho faig servir per curar , és com molt retorçat , jo no em prenc quasi bé mai res però a vegades és inevitable, per exemple un dolor molt fort o una operació, vaig llegir que la investigació amb cèl.lules mare era molt important per lo evident però també per evitar l'experimentació, espero que ja estiguis més bé, pensa que ja fas tot el que pots, de fet no conec ningú al món que sigui com tu, un petonàs!!!
|
|
Vegana |
Osti, Rdk...
Monday, June 15th 2009, 10:54 AM
Saps que MAI MAI MAI havia pensat en el tema que no ens faci repugnància usar coses que la Bayer va aprofitar de l’experimentació nazi amb les jueves??? Moltes gràcies, per tot... i tu, que ets molt xulo escrivint-me mails xulíssims, has de saber que jo sóc una mula-xula capaç de no menjar, no dormir, pesar menys de 55 i arrossegar prop de 1.000 kg en tres dies per evitar despeses que vull dedicar a altres coses... però m’ha servit per aprendre moltes coses de la meva absurda manera de funcionar que el Polski ja m’augurava... ara em toca repensar-me... I tu també m’ajudes a fer-ho, un petonàs.
Msanc, només se li pot acudir a una mula com jo!! I els banyets molen... però aquí acostumem a tenir restriccions d’aigua a l’estiu... fins al punt que hem de fer camí a la font del poble per omplir-ne a bidons... i aprendre a dutxar-nos amb ampolles d’aigua i un tap foradat tipus regadora i a reciclar-ne tanta com sigui possible!!! O sigui que un banyet seria un luxe que algunes no ens podem permetre si no és al mar!!!
Un petonàs, preciosa!!!!
|
|
Vegana |
Ei, gent...
Monday, June 15th 2009, 4:50 AM
Camp, per fer el que he fet jo amb la llenya cal haver fet un curs de aixecament i llançament de troncs per la muntanya i superació de valles a l’estil punki kalimotxeru bascu... i això no li demanaria ni al pitjor dels meus enemics, imagina doncs si ho faria amb la gent que estimo i que du corbata ;)
Cetic, el meu cos és només una forma de representació de vida. Però la meva vida va més enllà de la forma que pren. Potser aquesta és la meva més gran neurosi, no saber on acabo jo i on comencen les altres. ;)
Kyn, potser sí que és cosa de bitxeres... en conec unes quantes que van de cap per terra sovint! Un petonàs, preciosa.
Mònica, jo també t’estimo, i molt.
Pantone, merci per la imatge d’haver de fer concesions per seguir endavant. Me la deso i me l’aplico. Un petó, guapíssima.
Sarralenc, les teves paraules sempre m’arriben com un grau de saviesa al que vull anar-me acostant. No deixis mai de regalar-nos a totes la teva visió tan amplia i preciosa de totes les coses. Vull seguir aprenent sempre de tu. I jo també et dic avui: Visca els Països Catalans Lliures i Visca l’Anarquisme... estaria bé començar per casa i anar-ho escampant per tot arreu... perquè sempre s’ha de començar en algun punt i moment, no? Un petonàs, enorme.
Siddharta, hores baixes com aquestes poques en tinc, però en tinc. En aquesta es barregen moltes coses de replantejaments personals sobre la meva capacitat d'aguante físic sense fer mal a altres indrets de mi... però segur que quan se’m recoloquin les peces a lloc, faré versions de cançons que, tal com canto, no seran del gust de gaire ningú ;)
Preciosa, lluita sempre per allò que creguis que et farà feliç perquè segur que incrementarà el grau de felicitat total a la terra. I un petonàs de curranta a empresaria ;)
|
|
sarralenc |
¿És possible no rendir-se, devant...
Monday, June 15th 2009, 1:01 AM
d'un "xurro" com el qu'has escrit?
Ja ho he dit sempre, i ara encara tu,amb aquest "xurro"
ho confirmes rotundament: ets MERAVELLOSA!
Els altres companys /es, amb més sentit del humor,
i facilitat d'expressar-lo què jo, et diuen el mateix
en forma més jovenivola i del día.
Demanar perdó ¿TU?
NO! NO!
A tu et tenim que demanar perdó la majoría dels
"convencionals carnívors, i inconscients torturadors
de bestioletes sense culpa!
Per costum i per "principi" jo no acostumo a demanar
massa perdó, perque faig el possible per no causar
el motiu per fer-ho. També, el meu lema
(agraeix, PERDONA, no temis, no odis) diu
perdona, no diu demana perdó.
Amb tantes qualitats què tens (intel-ligenta, valenta, sincera,
comprensiva, protectora dels desamparats, defensora dels
febles i dels discriminats, lluitadora per la llibertat,
extraordinaria en debatir, sense mencionar les qualitats
de tipo sentimental què també són d'un valor superior
a les de la majoría, etc etc.) t'he de senyalar UN DEFECTE:
"La teua admirable passió i vehemència per defensar
els teus ideals et fan patir i no deixen de perjudicar-te un xic
la teua salut."
La teua lluita és admirada i valorada per tota la gent de
"bons sentimens" (jo el primer!!!); però m'agradaría què
considerèsis el siguent:
Tu saps molt bé, què tots tenim coses bones i coses
no tant bones. El meu pensament molt personal sobre "els dolents"
(les multinacionals, els explotadors, violadors,
asasins, lladres (tant els normalment reconeguts com a tals
com els de americana i corbata d'empreeses, banks, govern, etc)
és què, si bé la reacció NORMAL I NATURAL de tots és de rebuig
i de comdena (i jo també sento el mateix), pensant una mica més,
he arribat a la conclusió que realment MEREIXEN tant o més
compasió que les seues víctimes!!!
¿QUÈ?
Tal com ho dic.
Tots aquests miserables, amb tot el mal què fan a les seues
víctimes, s'en fan MÉS a ells mateixos, encara què sembli què
es beneficin del mal (robo, asasinat, mentida, etc).
Puc estar equivocat, però jo crec i estic totalment convençut,
què la LLEI DE CAUSA I EFECTE ÉS IMPACABLE.
El Déu dels jueus, cristians, musulmans i d'alguns altres
diuen que és JUST i MISERICORDIOS. No dic res
en contra, ja ho sabran ells, però LA LLEI DE LA NATURA
DE CAUSA I EFECTE, NO TÉ MISERICORDIA.
Uns en diuen KARMA. Dígali com vulguis, però el què
fa el mal, a ell li cau un mal encara més gran com a efecte.
La majoría de la gent no ho veiem, i ens creiem què estan
gaudint del mal què han fet (diners, privilegis,
"gaudir de la parella d'un altre"...) el que no sabem
són "altres" patiments o desgràcies què els hi cauen com
efecte de la LLEI DE LA NATURA.
Si tens en compte aquest aspecte (el del "càstic"
natural què reben els dolents) no t'afectarà tant,
ni et perjudicarà tant la teua salut, el mal què fan.
No dic què deixis de lluitar com fas, per les causes dites,
sols què no permetis què et faci "mala sang".
Voldría dir-te què jo també patía de ciàtica i de tortícoli,
quan ers president (a Espanya i Catalunya crec que en
diuen Director) de la empresa de la familia a El Salvador.
Deprés vaig descobrir què provenía de la TENSIO ( o stress)
què tenia per la lLLUITA que vaig fer, i en gran part aconseguir,
per CANVIAR l'objectiu de l'empresa de:Primer i sobret fer calés,
a Primer i sobretot SERVIR al públic en el nostre ram (ferreteria)
honradament, lo millor possible i GAUDINT-HO.
Sabent això, et recomano que intentis REDUIR
l'estress en la teua lluita, però no l'abandonis.
Ara SÍ què t'he de demanr perdó pel "xurro" què
m'ha sortit a mí, sense cap influència ni etílic ni de
Pfizer, Merck, Novartis, Roche (calla què tinc accions!!!)
Un petonàs, una abraçada ben forta i (per primer cop cridaré)
VISCA ELS PAISOS CATALANS LLIURES ||*||
i VISCA L'ANARQUIA!!
|
|
campbell |
jeje
Sunday, June 14th 2009, 9:21 AM
Que me l'he llegit tot sencer i d'una tirada, eh? xD
mmm... vàries coses:
a) merci d'entrada pel compliment
b) no et tallis i publica allò que escriguis en un estat etíl·lic o psicotròpic dubtós... d'entrada potser no, però amb el temps et faràs un fart de riure, jeje... i qué coi, que ara pica la curiositat!
c) potser quan escrius això la guiness ja no t'infecta la sang, però amb la de pastilles que dius que t'has fotut, estaríem en una situació similar... o pitjor
d) ja sé que és molt especista dir això, però tu pren-te lo que t'hagis de prendre, que els bitxos que han utilitzat per fer les pastilletes no ho sabran, i les pastilletes les han fet de totes maneres.
Apali, vegana, a cuidar-se i si necessites un cop de mà per fer llenya... stic aquí al costat, tu...
un petonet
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
