Màscares de dolor
que no recorden el dolor
ni on va néixer
Espirits trencats.....
en el patiment de l'ahir.
Com no gaudir del teu nadó...
si les teves mans parlen de tu.
Si fossis present en cadascun dels nostres
somnis
els teus ulls em despertarien a mitja
nit
i amb sobresalt d'angoixa et diria..
les teves denta parlen de tu!!!
El teu nadó, aferrat a les teves espatlles
marca la simbiosis de la teva pell
i et diria en mig de la nit;
"pren la cançó bressol
que les teves llàgrimes parlen de tú"
I quan de sobte una onada de fred
t'empaita
i l'humitat es refrega desvergonyida
per la teva pell
i l'olor a Àfrica t'impregna la sang
i una joia descontrolada t'invaeix el cervell
i el sentiment es congestiona
en una dreçera continua.....
I...
el sol no apareix, i les cabanes minven...
com si cel i terra es volguéssin unir
en un intent desafortunat!!
et cercaria en la penombra de l'aubada
i et diria a cau d'orella
el teu dolor em parla de tú!!!!