|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de bandoler
|
|
|
Perqué vull
dijous 11/juny/2009 - 03:19 1292 4
Certament deu ser perqué vull que en molts moments estic sol, a voltes l’ésser humà necessita de companyia, peró és pujant a un cim, traient el fetge per la boca damunt la bici o sentint el vent a la cara a cavall de la moto que em sento lliure... Malgrat aquests moments sempre gratificants és quan ho faig sol que potser en gaudeixo més i el millor de tot és quan vaig a pescar sol a llocs apartats, fins i tot ferestecs moltes vegades que em sento realment lliure i sol perqué vull. Allà dins l’aigua, entre la remor de les corrents joganeres i vigoroses, escoltant la bellugadissa de les fulles i els xiulets el vent, envoltat de cent cants d’ocells és llavors quan els pensaments s’esvaeixen, les aigues em transporten cap a reflexions i caic en el seu encanteri, el de les aigues mil.lenaries que desde temps inmemorials han solcat i aprofundit aquest i tants altres rius. Rius que conflueixen a d’altres rius i finalment al mar i que contemplant-los ens parlen del pas del temps. Tot i que aquest ja no compte, estic embadalit contemplant les aigues amb l’esperança que piqui algun peix...no és la pesca, son les aigues del riu que em parlen...i com cant de sirena m’atrauen irremisiblement...és en aquests moments aixà quan penso que si, que posiblement Dèu existeix...malgrat que moltes veus assenyades em diuen que no hi hauria d’anar sol a aquests llocs...seran temerosos de Dèu?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|