| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
Els meus dos germans
 dimarts 9/juny/2009 - 05:51  1783  17
Jo tinc dos germans, un es gran i fort, i no aten a raons, no es pot discutir de res amb ell, i quan s’enfada es perillós, l’altre es mes petit i dèbil, i des de fa molt de temps pateix els abusos del gran.
El problema es que tots dos han de conviure en la mateixa habitació.
Tot sovint, el gran, el maltracta psicològicament, li diu que no es ningú i que no val per res, que la habitació es seva i que pot fer el que vulgui allà dintre i el petit, per aquest motiu, te problemes psicològics, a vegades, el petit a fet comentaris que ens preocupen, diu que voldria deixar se morir, que el gran te raó, per això ,els que ens l’estimem estem preocupats per ell, i el vigilem constantment.
El tret mes peculiar de la situació, es que la habitació on conviuen els meus dos germans, es del meu germà petit, a casa, des de petits tots hem tingut una habitació per cada escun, peró un bon dia, el gran va decidir que la seva habitació la faria servir com un gimnà s, i que s en nava a viure la habitació del meu germà petit.
Els dos son germans meus, peró haig de reconèixer que tinc molt mes carinyo pel petit, podrÃem dir que mÂ’el estimo mes, constantment el vigilo, entro a la habitació quan dorm, i miro que no deixi de respirar.
Moltes vegades m he enfrontat al gran per defensar l’altre, però no es fà cil, es fort i molt astut, i acaba girant la truita donant la culpa al meu germà petit de tot el que succeeix a l’habitació.
Fa uns anys, un dia, el meu germà petit va deixar de parlar, no deia res, ens vem preocupar molt, per que pensavem que era el principi d’ algo molt dolent, que acabaria mut, quan li preguntabem al meu germà gran que habia passat, ens deia : Li he prohibit jo!!, com parli li foto dos osties!!, no vull tornar a sentir a aquest capullo babau!! hem fa fastic!!, pero un dia, es va recuperar, va ha tornar a parla poc a poc, cada dia una mica mes, fins arrivar a una certa normalitat, peró mai es va recuperar del tot.
Hem fa molta pena el meu germà petit, penso que no es just el que esta passant. A vegades m he sorprès odiant lo, per que es tan covard!! per que no li planta cara!!, l’habitació es seva!!, que li passa!!!, es mereix el que li passi!!, per fluix!!, Peró al cap de poc el torno a estimar, li pregunto com esta i parlem, encara que dissimula normalitat, jo se que esta tocat, que pateix, sobre tot quan el gran entra a la habitació, aquella massa de musculs, aquella presencia que acapara tot el que envolta, aquella personalitat arrevatadora,
He decidit cuidarme del petit, dedicar la meva vida a ell, defensar lo costi el que costi, i ajudar. lo a créixer, a desenvolupar se com persona, per que no quedi tarat de per vida, i que no acabi tancat a la habitació com un animal dissecat. Ho he decidit per que si li passes alguna cosa greu , la meitat de mi moriria amb ell, i jo tampoc seria el mateix la resta de la meva vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ferro |
......
Wednesday, June 10th 2009, 2:01 PM
El Déu que et va parir, Xavier, hòstia Santa, m'ho havia tragat, tot i que pensava: "Que fort no?, que ho expliqui per aquÃ", i volia oferir-me per anar a "visitar" el teu germà gran, pq ja m'estava posant de mala llet....
En fi...ja que la Sidd, ho ha desvetllat, el teu article m'ha fet recordar a aquell bolero versionat per la trinca..."Corason Loco"
;-))
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
