Diumenge al matí. Som al poble. Vull escriure, però dormo. La meva dona em treu del llit. No dormis tant que si no al vespre no podràs dormir i ens donaràs la tabarra a tots. Em llevo, em dutxo, esmorzo i em poso a escriure.
Ve la meva filla gran i em diu que vol que l'acompanyi a missa. Li dic que ella ja sap que no sóc creient. Insisteix. No sóc creient però soc el seu pare o sigui que l'he d'acompanyar. Sa mare hi fot cullerada i em diu que l'acompanyi perquè d'aquí uns quants anys els hi fotrem nosa i voldran anar soles a tot arreu. L'acompanyo.
Es veu que el diumenge era la festa de la santíssima trinitat, un tres en un que jo mai no he entès. Malauradament el mossèn no em treu de dubtes.
Després de dinar tornem a Barcelona. Jo vaig a vota CiU i la meva dona a votar en blanc. Però pel camí les meves filles li han dit a sa mare que es una vergonya que voti en blanc, que ella és catalanista i de dretes i ha de votar CiU. Jo no dic res. Només ric. Al final la meva filla gran li dona la papereta de CiU a sa mare i sa mare vota CiU.
però això del 3 en 1 no era una cosa per les frontisses?
Està clar que si vau usar un producte diví per engreixar les coses que freguen massa entre elles i fan aquell soroll horrible, qui mana és Déu.
I Deú deu ser de dretes.
;)