Benvingut/da al meu bloc!

sarralenc ha escrit 167 articles i te 1041 comentaris. L'últim article ha estat fet el 03/09/11

perfil de'n(na) sarralenc | àlbum de fotos de'n(na) sarralenc

:)

Monday, June 8th 2009, 4:14 PM

escolto la "buidor" de la que parla la vegana, de com vibren tots els meus àtoms, que som com els del tot el cosmos, comuns, tan de bo tingues més fe, però formo part del tot... molt abstracte potser

un exemple seria quan vaig parlar ahir amb una monja de clausura malalta, vaig estar per ella el que vaig poder, no comparteixo la seva fe, però sóc conscient que prega per tots des del seu silenci i la seva manera de veure el tot, i en certa mesura també parla per mi, com un monjo al Tíbet o un xaman d'Amèrica.

Lho Gyelo (els deus de les muntanyes guanyen com diuen en tibetà)

la buidor és molt gran

Gràcies pels comentaris amics/gues.

Monday, June 8th 2009, 11:46 AM

Sembla que molts estem d'acord en que
ni la religió catòlica ni, com molt bé diu en cetic:

"...esta clar es que la visio judeo-cristiana-musulmana
avui en dia deixa molt que desitjar tant
pel bé al individu com de sentit comú..."

Per a mí, quan dic, "reso" o "canto" (chant en anglès)
el NAM MYOHO RENGE KYO,
representa que dic:
(NAM) : respecto i procuro viure d'acord a
(MYOHO): la llei de la vida ...(llei mstica, diuen ells -?-)
(RENGE): del Lotus florint (o Karma= causa -efecte)
(KYO):la veu o ensenyança de Buda( implica que
tot l' Univers és una manifestaciéde la llei mística.
O que tot i tots formem part de una sola cosa)

Diuen què Siddhartha Gautama (Shakyamui Buddha,
pels japonesos) va dir als seus deixebles: "no em venereu a mí,
sino a la llei mística (llei de la vida del Lotus-causa-efecte)

Així ho entenc jo. No crec amb altres religions,
però respecto a les persones què sí què hi creuen.

Gràcies novament a tots /es per la vostra contribució
a obrir les nostres ments i a entendrens millor.

Jo crec

Monday, June 8th 2009, 11:32 AM

en la espiritualitat, i tant q si, com a tema molt però molt personal i unic, i no com a doctrina de cap grup, religio, ni ordre.

En la ciencia tampoc i crec , pq com els cientifics diuen si no es demostrable cientificament no val, (la terra no era rodona, no existia vida anaerobica...), i com que cientificament no es demostrable la veritat absoluta, doncs tampoc m'ho crec.

Res q soc un incredul dels collons, ja em val!!!

Jejeje... Sarralenc...

Monday, June 8th 2009, 4:01 AM

Saps on eres abans de néixer? Tens consciència d’haver “nascut”? Saps del cert que "moriràs"? (generalment totes diem que Sí, pq hem vist morir molta vida, però... de debó ho “sabem”?)... jo no crec en l’església catòlica, en les seves idees sexistes i antihumanistes i especistes i classistes i blablabla, i no m’ha interessat mai pertànyer a cap grup tancat que em digui què he de fer i pensar, però crec en moltes altres coses que em faig a mida mentre vaig vivint, en coses que segur que fan riure a la majoria de la gent o les fan considerar-me idiota. Però, i què? Jo no sé on era abans de néixer, no tinc consciència d’haver nascut i tampoc no sé del cert que moriré perquè no puc definir la mort sense que em sobrevinguin cada vegada més preguntes...

La ment... la gran mentidera... que ens separa en unicitats aïllades que pateixen tota la vida buscant una unió que per mi és molt real i que científicament es pot traduir en mateixos ADN’s variats per poques baules, aspectes similars, evolucions paral·leles, pors simètriques, ganes de viure i gaudir idèntiques... i la unió invisible de totes les que vibrem, rebent i donant tot allò que fem i ens fan, en una perfecta combinació de dues cares, de la mateixa moneda.

Saps com vaig començar a sentir tot això? Parlant amb una noia que havia estat en una banda armada, i més tard amb un noi que havia treballat en un escorxador. Aquestes persones havien sentit que morien mentre mataven i em van obrir una porta que jo havia tancat feia molts anys. I que ara està completament oberta.

Totes tenim la capacitat de manifestar la “budeitat” –que per mi seria la unió- (totes, totes i de totes...) perquè només som fenòmens que podem ser percebuts com a diferents, com si fóssim molècules d’aigua. Però totes formem part del riu que no deixa mai de fluir, de córrer des del seu naixement fins al mar, de transformar-se en núvol i pluja, i de tornar a fluir com a riu.

NAM MYOHO RENGE KYO
;)

déu.... ........................n'hi

Monday, June 8th 2009, 3:59 AM

...estem igual que fa milers d'anys, allà on no arriba el nostre coneixement s'hi dóna una explicació...... (mmmmmm que dius tu msanc, divina que dirien altres)

....pels antics una pesta era un càstig diví....i ara sabem que es una falta de higiene o de mesures sanitàries...

....si aprenem del mètode podriem concluir que el fet de que desconeixem una cosa no és cap prova de l'existència de un déu sino de que ENCARA no s'en té coneixement...

..i en aquest camí del coneixement que sembla infinit, doncs sempre hi ha un déu (pels que hi creguin) allà al darrera "presidint" la situació..

i per mi el que volia dir Pasteur es que ell es concentrava en fer avançar el seu coneixement pero sempre veia al final que era infinit el que desconexia i d'allò en deia déu..

.. en fi, em sorprenc a mi mateix.... déu.....seria... la ignorància.....i les jerarquies religioses...... en són el seu intèrpret..

una cosa...

Monday, June 8th 2009, 3:45 AM

es deu, per mi, com a simbola del que més enlla de les nostres capacitats pugui ser, l'altre un llibre de contes escrit per i per a humans. L'altre es no pillar ni una rosca del que ens envolta i dir-li deu, cosmos o el que ens roti....

I com la msanc la ciencia no s'aclara del tot amb el tema encara, inclús es diu que el big bang nomes es l'origen del nostre univers no de tot el que corre pel cosmos...

Pero el que esta clar es que la visio judeo-cristiana-musulmana avui en dia deixa molt que desitjar tant pel bé al individu com de sentit comú...

No és contradictori.

Monday, June 8th 2009, 3:16 AM

Però una cosa és creure en un Déu i una altra, de ben diferent, és creure en contes, que ni la pròpia esglèsia creu.
A partir dels primers segons de la gran explosió és coneix tot sobre l'univers: com s'ha format, com ha evolucionat i cap a on va (bé, discrepàncies a part entre científics). Però el que no té explicació científica és que va passar abans. Si busquem una resposta, arribarem a la conclusió que el temps té el seu començament en el moment de la gran explosió i....el fet que el temps tingui un començament, sona a intervenció dívina. A partir d'això, han sigut molts els intents, per part dels científics d'intentar demostrar que no ha hagut un big bang....i...sincerament...mentre no es posin d'acord, continuaré pensant que tot té un principi i un final! I l'únic causant de tot l'univers és.....ummmmmmm, ves a saber!

un petó

Entenc l'espiritualitat de l'esser

Sunday, June 7th 2009, 6:00 PM

Pero que un cientific cregui en el deu de la biblia, no ho puc entendre. Com hi ha un munt de coses que no entenc, es clar.
Salut, Serralenc.

fe útil

Sunday, June 7th 2009, 4:49 PM

....segurament que al tenir fe en déu, Pasteur -i molts d'altres- es lliurava de questionar-se moltes altres preguntes i podia concentrar-se millor en les seves investigacions...

... es força corrent ..... la fe et dona sovint la moral, el sentit de la vida i el seu origen, la possible vida després de la mort, etc, etc.....
.... llavors es més fàcil que et concentris en la ciencia en la que gaierbé sempre una pregunta resolta obre pas a una altra pregunta....

Gener

Desembre