| |
De Rectors, cronòmetres i fumeroles.
 dissabte 6/juny/2009 - 11:45  1841  1
Temps que, sens temps, passares com a temps,
Si del bon temps memòria, Temps, me deixes,
Com no et llastimen, Temps, ab temps, mes queixes,
Antes que temps me vinga a faltar, Temps:
De temps en temps, mudança fa lo temps,
Tu, Temps immoble, ab lo mal temps me deixes:
Quan millor, Temps, se acabaran mes queixes
Si, per donar-les, Temps, me dones temps?
Ai, Temps, de temps demano sols un'hora
Per a lograr, o Temps, una hermosura
Que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora;
A ton nom, Temps, faré una estàtua pura,
De aquell metall que el temps avar adora
I agrair-te-he, tot temps, Temps, ma ventura.
(Així se les componia l'insigne Francesc Vicenç Garcia quan "DEMANAREN A L'AUTOR FES UN SONET AL TEMPS, EN QUÈ HI HAGUÉS 26 VEGADES TEMPS").
No sé si hi havia algun altre repte pel mig, però és el cas que el gan poeta va tenir l'encert també d'escriure un sonet A LA VIRTUT DEL TABAC. Aquí van els dos tercets:
Tabac cast, tabac sant, tabac tan fort
Que de ser immortal dubte no té,
Puix venç lo Amor, i Amor venç a la Mort,
Lo que diu mal de tu no sap què és bé,
Falta-li enteniment, i fa la sort
Que no gos del tresor que de tu ve.
En un temps com el nostre que s'arriba a l'extrem d'esborrar la pipa de Jacques Tati per no incitar a la perdició i donar mal exemple a la dolça canalla que puja agombolada per la sàvia protecció dels Salvadors de Pulmons i Sanadors de Cervells Verges (SPSCV), no tinc cap dubte que les obres del molt ingenu Rector de Vallfogona haurien de ser cremades a la plaça pública.
I jo que ben content hi calaria foc, ni que fos per inhalar durant un Temps miques de fum de lletra.
Que d'alguna cosa ens hem d'alimentar.
|
Contactes
Registra´t
