| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L'avortament i jo
 divendres 5/juny/2009 - 03:56  600  13
Per endavant reconec que sóc un cas com un cabà s, sÃ.
Fins ara jo havia tingut una postura diguem-ne que original i antifeminista respecte de l'avortament. La meva idea era que si la mare no volia la criatura però el pare sÃ, s'havia de deixar néixer la criatura i lliurar-se-la al pare.
Ara amb la llei que han fet els socialistes que diu que les nenes de setze anys podran abortar sense el consentiment dels pares, d'entrada m'ha sortit la bena reaccionà ria que duc dins.
Parlo amb el kiosker -tan fatxa, ell- i ell em diu que si la seva filla -que ’té 24 anys- abortés sense el seu consentiment la faria fora de casa. Diu que el problemas es que es pares ja no pintem res. Li dono tota la raó.
Parlo amb la meva padrina, votant del PP, i ella diu que els socialistes s'han tornat bojos i jo li dic que si les meves filles aborten sense el meu consentiment els hi fotria una hòstia que les fotria a terra. I ella em diu: "Molt ben dit, nen."
Després torno a casa i penso.
Primer, si alguna de les meves filles estigués en estat, la cuidaria tant o més del que vaig cuidar la meva dona perquè me les estimo moltÃssim.
Segon, jo mateix els hi diria que abortèssin perquè els16 anys no es edat per tenir criatures.
Tercer, mentre abortèssin i després les cuidaria amb tota la meva à nima per tal que el trauma fos el més petit possible.
Quart, que considerant que, en general, no es bo que una nena de setze anys tingui criatures, penso que també es bo que aquestes puguin abortar amb independència del que pensin els seus pares, ja que les que arrossegaran aquesta criatura prematura tota la vida seran les mares.
Cinquè, que en el fons, i en conseqüència de tot l'anterior, resulta que estic d'acordamb els socialistes.
Sisè, que si dic que estic d'acord amb els socialistes...ningú ho entendria.
Setè, jo li vaig dir a la meva tia que creia que les meves filles - d'onze i catorze anys- no sabien el que era l'abortament. No només ho saben sinó que ens van preguntar a sa mare i a mi que què en pensaven de la llei.
Vuitè. La meva dona, es va posar en la lÃnea del kiosker i la meva tieta. I jo els hi vaig dir el que penso, mentre la meva dona em mirava amb una cara que deia "el meu marit cada dia que passa està més sonat."
Nové. La controvèrsia entre pare i mare, si més no, te l'avantatge que obliga les meves filles a pensar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
kokoliso |
Les decisions personals
Friday, June 5th 2009, 8:18 AM
són un dret, i amb això no hauriem de tenir cap dubte com fills, filles, pares, avis, amics o coneguts. El problema és que la realitat ens dona un cop als collons cada vegada que veiem i constatem el que els drets són en veritat.
El fet (prendre decisions personals sobre el que vulguem) no canvia. El que canvia és el mirall on busquem la nostra imagen. El que és un dret per una persona pot ser un'utopia per una altra, o sencillament algo inexistent per a una tercera. Aquesta percepció variable d'un mateix fet depén del que els humans hem fet i fem amb tant d'orgull e imbecilitat al llarg del temps i de la geografia. Un temps i una geografia plena d'absurds. L'absurd és que tant temps com geografia són part del mateix món. L'absurd és que com va la cosa, el que avui pot ser un avanç i un dret adquirit, demà pot tornar a ser il·legal. L'absurd és que molta (massa) gent que crec tindre dret de decidir per una noia de 16 anys a continuar amb un embarás o avortar (pensant que l'edat i tan sols això és el que la invalida per parlar-ne seriosament prendre una decisió d'aquesta mena), moltes vegades (massa) és la mateixa gent que abans i després del fet és incapaç de parlar amb aquesta noia, escoltar-la i donar-li suport i afecte quan calgui fer-ho.
Crec que mentre la llibertat continui essent una fantasmada on la hipocresia mana segons convengui al lloc i al moment, en lloc de ser una realitat, una forma de ser, l'expressió de que realment som capaços de reconèixer el dret a viure i decidir sobre la propia vida a tothom, el tema seguirà donant milers de fills bons i dolents: per una banda milers de drets humans pulits, verges i tancats als llibres de l'ONU & Co. i de l'altra millons de cadenes, morrions, mentides, benes, manilles, forques, fuets i creus guanyant-se la vida als carrers.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
