| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de msanc
|
|
| |
Som interessats???
 dijous 4/juny/2009 - 06:22  1628  32
Ahir vaig tenir una conversa molt interessant amb un amic que va venir a sopar a casa meva.
Tot començava a arrel d’unes desavinences, amb unes amigues, sortides fruit d’un estat d’ànim depressiu.
En els moment de baixa autoestima provocats per un sentiment de frustració física, el que necessites és sentir la companyia dels teus, i no exclusivament la companyia física, sinó sentir que pensen en tu, amb una simple trucada o missatge de mòbil.
Després de dissertar una estona sobre el tema, vam arribar a la conclusió que totes les relacions són per interès. Quan dues persones decideixen tenir una relació ho fan per no estar sol, per compartir una hipoteca, per tenir fills, per tenir algú amb qui enfadar-se....o reconciliar-se, o sigui, per interès. Hi ha vegades, quan el tipus d’interès és econòmic, que la gent el critica i fins i tot el jutja, com podria ser el cas d’una dona jove amb un home vell, però ric...i jo em pregunto: i no és un interès mutu??? Ell aporta economia i ella aporta companyia... vaja... i moltes coses més, segur!
El meu pare té 73 anys, la seva dona 39...crec que molt poca gent va entendre la seva relació, però us puc ben assegurar, que tots dos, convençuts de que és una relació per interès, tan per part d’ella com d’ell, accepten les regles del joc i viuen la mar de feliços.
El meu amic va acabar dient-me, i amb tota la raó del món, que fins i tot, ell estava sopant amb mi per interès, per no sopar sol a casa i...collons...sona fatal, però és ben cert.
Però el problema, i torno al principi, és que quan un dóna i dóna i dóna i, quan necessita que els altres donin, no reps res, és quan apareixen les desavinences i deixes de tenir interès per aquella amistat.
Les relacions són un feedback més o menys compensat, però, a fí de comptes són un “ara et dono jo....ara em dones tu” i quan aquesta balança és desequilibra massa... ja l’hem cagat!!!!!!!
O sigui que...amics meus...la meva amistat amb vosaltres és pur interès...però el que sí és cert...és que m’interessa molt estar amb vosaltres i no amb uns altres!
Un petó
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Narayan |
Marionetas del Systema!!!!!
Friday, June 5th 2009, 1:09 PM
Com titelles d'un sistema intercambi socio-emocional anem donan concecions acambi d'uns interessos més o menys incerts.
exemple:
- Estic amb ell perque es bon tio i em dona canryo....
- Anem quedat perque en el fons a tots dos ens agrada com follem, encara que no compartim res més que aixó...
- La seva companya en certs moments em gratifica, peró en altres moments m'estressa...
- Etc,etc...
Un cúmul de gilipollades que anem adquirint en una societat que només es velluga per treure benefici.
Aquí és quan dic jo:
Ja està bé!!!!! aqui molt buen rollito, molt amiguisme, i moltes llets tot en un moment o altre de la nostre vida em estat uns putos egoistes i qui ho negui, asobre és un mentider. També es cert com saviament diu en dopo que estem prostituin la paraula amistat, així com a nosaltres mateixos crec jo en acceptar entrar en aquest joc de rol patétic i miserable de les convenienies.
Jo seré un killo, pero sóc com sóc i punt a ki li agradi com sóc de PM i a quino doncs pitjor per a ell perque jo no tinc res contra ningú a noser que em toqui el bowlings.
Msanc, princesa,bonica, formosa i estupenda afrodita del meu plaer virtual i erótic, ESPAVILA!
|
|
vent |
Has descobert la polvora negra?
Thursday, June 4th 2009, 1:20 PM
Això ja sembla un pim, pam, pum,jejej. O com diuen els castellans: Yo me lo guiso, yo me lo como. Parles del interes com si fos una cosa comercial i penso que aquest no es el meu cas. A les coses que tu dius, jo crec que dir compartir, quedaria mes be. Si parles de la companyia com un pur interes, et dire que no encertes amb la majoria dels casos.
Cpmparteixo els meus escrits i llegeixo altres, respeto les opinions, però saps? Estic un xic d'acord amb l'Apolo, algunes persones entren a lluir-se, potser a fardar del que saben, altres entren a posar escrits que potser no son importants per ningú, però potser si per nosaltres.
Es com voler acaparar la primera plana amb mes de un escrit de la mateixa persona, no ho veig be, però en fi, cada un fa lo que li rota.
Potser m'he perdut en aquest escrit, em dona igual, ni se si volia dir això però ja esta fet. Apa petonets al culet.
|
|
ningu |
Res ...
Thursday, June 4th 2009, 8:23 AM
de nou, com be apunta l´admirat cetic, en el llibre d´E. Punset "Viatge a l´Amor" (Destino) quan parla de la funció metabòlica per sobreviure entre una mitocòndria i una cèl.lula.Exemple perfecte extrapolabre a les relacions humanes, incloent-hi tot l´arc de les emocions i necessitats de tot tipus.El matrimoni basat en l´amor romàntic és un invent occidental i relativament nou.
Jo penso que sí, que tot gira entorn de l´interés.Com els que us acomiadeu del xat per voler-vos sentir enyorats, com els que us hi afegiu, per voler ser escoltats.Com jo mateix que vull traspassar l´anomimat d´una pantalla d´ordinador, com TOTS i TOTES. Es clar que quan aquestes relacions d´interés no hi ha un fluxe interactiu entre les necessitats i respostes mútues, quan no hi ha profit per part de totes les parts vénen les frustracions i retrets.Les relacions sexuals són un bon exemple d´aquest mutu interés...o no?
|
|
Vegana |
Interessantíssim!!!
Thursday, June 4th 2009, 6:48 AM
El llibre es diu: Viatge a la felicitat i (a banda d'antiespecista i anti-gestors de la política ;) explica els condicionants de la felicitat que van des de les emocions, l'estrés, els fluxes hormonals, l'envelliment, factors socials, econòmics, culturals, religiosos... i els descobriments científics sobre cada cosa.
Brillant com el Punset.
La meva psico també diu que ens uneixen les neurosis... o sigui que les relacions que establim amb altres poden alimentar o minimitzar les nostres neures, depenent de l'interès o no d'alimentar-les que tinguem a cada pas.
|
|
sulkygirl |
Equilibrar
Thursday, June 4th 2009, 6:43 AM
Totalment d'acord, msanc. Les relacions sorgeixen per interés totes i cada una d'elles, però d'interessos n'hi han de molts tipus. El que compta és que aquests siguin honestos i estiguin equilibrats, i que com bé dius hi hagi un donar i rebre fluid, sincer i harmoniós. Per part meva, ja fa temps que miro d'evitar les relacions que t'absorbeixen i t'exigeixen, cal saber quan tancar l'aixeta del donar sense rebre després i haver de sentir allò de "clar com que no demanes mai res." Caram què costa posar-te de tant en tant al lloc de l'altre? Però és complicat. A vegades tenim tantes presses, problemes i mals de caps que no ens adonem que l'altre ens necessita més del que creiem. Així doncs seguim interessant-nos els uns pels altres de manera honesta, i de tant en tant, què caram, també deshonesta!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
