| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Quatre infra-històries
 dimarts 2/juny/2009 - 10:10  368  4
HISTÒRIA D’UN LLIBRE VELL
Aquell llibre era tan vell i estava tan atrotinat que quan els ulls verds d’aquella noia es van fixar en ell i les seves suavÃssimes mans el van acaronar, va plorar unes gotes de tinta que van canviar el final infeliç que fins llavors havia explicat.
HISTÒRIA D’UN LLOC
En un tres i no-res a aquell bosc hi va aparèixer una ciutat, van desaparèixer la majoria de les plantes i les bèsties i els vicis humans es van anar sofisticant fins aconseguir la categoria d’art.
L’ANTÀRTIDA
Des de petit el seu somni havia estat visitar l’Antà rtida. Des de que va començar a treballar estalviava una part dels seus ingresos per tal de poder-hi anar.
Quan anava a comprar el bitllet a l’agència de viatges, un cotxe conduit per un borratxo el va atropellar i va morir.
Els seus hereus van discutir si havien de portar les seves cendres i escampar-les per l’Antà rtida o no. D’entrada l’argument romà ntic fou el que va tenir més pes, però quan se’n van adonar del que els hi costaria la broma van decidir que no.
I per quedar en paus amb la seva consciència el van enterrar amb un osset de vellut, un pingüà de vellut i una balena de plà stic.
DESVENTURES DEL REGISTRE CIVIL
Mentre la seva dona encara era a l’hospital, ell va anar al Registre civil a registral el naixement del seu fill.
Li havia promés a la seva dona que li posaria Eusebi, com es deia el seu sogre, però mentre l’autobús l’anava atansant a la plaça Medinacelli ell es plantejava i es replantejava la qüestió. El seu sogre era una persona tant desagradable i Eusebi era un nom tant lleig!
Quan va arribar el moment de la veritat va pensar que no li podia fer aquella putada al seu fill perquè si ho feia els remordiments de consciència li durarien tota la vida, aixà que va decidir posar-li Lionel, com en Messi, el millor jugador del Barça i de l’univers en aquells moments.
Quan va tornar a l’hospital la seva dona va tenir un gran disgust que li va allargar la depressió post part un parell d’anys i va decidir un parell de coses: no reconèixer en Lionel com a fill seu fins que tinguès un fill que es digués Eusebi com son pare.
I des de llavors que cada nit que ella i el seu marit fitxen per veure si finalment l’Eusebi pot veure la llum.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
