| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hemingway
|
|
| |
La millor amiga de l'home
 dimarts 2/juny/2009 - 06:38  1577  8
Des que vaig tornar d'Anglaterra, a les tardes veia un home que passejava una gosseta. S'asseia a un banc de la plaça, treia una bossa de molles de pa i donava menjar als coloms mentre la gosseta movia la cua anant ençà i enllà.
Tots dos vivien sols en un piset de lloguer baix. Les veïnes rumorejaven que el pis feia pudor i van avisar l'assistenta social i la regidora de l'ajuntament. Aquestes dues dones i les veïnes van decidir que l'home no podia viure sol, que anava deixat. Dictaminaren portar-lo a una residència. -Es clar, no pot viure sol- van afirmar aquestes donotes amb pretensions d'arreglar el món.
Des de fa tres setmanes no veia l'home i la seva gosseta des de la finestra. Em diuen que és mort, va morir a la residència deu dies després de ser tancat. La gosseta viu a una gossera comarcal.
Aquestes donotes, que formaren un tribunal popular, diuen que l'home ha mort ben cuidat i feliç. Si els preguntes si estan tristes et diran que sí, però jo crec que per dins estan contentes. Males pècores. Jo els posaria una denúncia per homicidi involuntari. No el volien matar, és clar, però ho han fet. Van desgraciar-li la vida.
La pudor d'aquell home podia ser evident, però la d'aquestes dones és molt més perillosa: és subtil, no se sent de manera física, peò, redéu, quin mal que fa decidint la felicitat de la gent.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
