|
Son les sis de la tarda..
divendres 8/febrer/2008 - 12:48 818 1
Son les sis de la tarda...
El sol ataronjat sobre unes exercit de vinyes en renglera, a la tercera planta de la Nau els vidres enfosquits no ens permeten ser vistes.
Així cada dia, el ritme frenètic de les destructores, els telèfons i el so agut del fax s’atura.
Com s’atura just al davant de la Nau un cotxe blanc, als pocs minuts apareix un cotxe vermell que es para just al darrere. Ells, ignoren que seguim la seva historia d’amor com si veiéssim la millor de les produccions.
De primer s’asseuen a la ampla franja de gespa que separa l’autopista i allà parlen i es mimen, algú va dir que era una història d’amor clandestina i ja vam imaginar en un moment quin era el motiu per el que es veien al davant de la Nau.
Vam inventar professions, vam regalar la forma en la que es van conèixer, tot en un segon. Teníem una historia inventada digna de Barbara Wood.
Desprès es fan un petó perduts en el seu món, dins una bombolla que no et permet adonar-te del moment ni del lloc, tan sols amb la il·lusió als ulls, just al moment on t’alces , comences a volar, i la terra deixa gravitar sota els peus.
Allà, enmig d’una feina trepidant tenim un anunci de la coca-cola, algunes s’alcen a mirar per la finestra mentre d’altres recorden llunyanes les mirades en els seus moments d’esplendor.
Son les sis i avui no ha aparegut el cotxe vermell.
|