|
Tres infrahistòries
divendres 29/maig/2009 - 04:41 348 1
EL TRESOR, EL JOVE I EL VELL.
S’explica que un jove i un vell van trobar un tresor d’una manera totalment inesperada. Com que el van trobar a Andorra, a més, estava lliure d’impostos i això encara va fer créixer la seva alegria ja que a la majoria dels estats europeus les administracions participen sempre dels nostres guanys però mai de les nostres pèrdues. La catalana Andorra, no.
El cas és que el jove i el vell no es posaven d’acord amb l’ús que s’havia de fer d’aquell tresor i, finalment, després de moltes i enceses discusions van decidir subastar totes les seves peces i repartir-se els diners la meitat cada un.
El jove es va enviciar i, a banda que es va patejar la fortuna en dos dies, va morir d’una barreja de cirrosi i fimosi deixant un oceà de deutes.
El vell, que havia aconsellat al jove que fes guardiola per quan fos més gran, tampoc no
va tenir més sort: fou enverinat pels seus hereus per tal de poder cobrar l’herència.
RAONAMENT I GELOSIA
Descobrà la seva dona follant amb el seu amic i pensà que aixà aniria més descansat i els hi podria fer xantatge.
Però els gemecs de plaer de la seva dona éren com uns udolaments que ell mai no havia sentit i el seu instrumental era tan enorme, que la gelosia s’apoderà d’ell i acabà matant-los els dos.
ON SÓN ELS AVIS DESPRÉS DE LA MORT?
En Pol quan va morir la seva à via –al seu avi no l’havia arribat a conèixer- tenia cinc anys. Els seus pares el van convèncer que, com que havia estat una bona dona –per cert, una espècie cada vegada menys trobable, diuen- se n’havia anat al cel.
El Pol, doncs, frisava per pujar a un avió i retrobar els manyacs i els regals de la seva à via.
Quan finalment en Pol va pujar a un avió –devia tenir ja set o vuit anys llavors- i va comprobar que la seva à via no venia a saludar-los es va tèmer el pitjor i va pensar que potser no havia estat tant bona dona com li havien dit.
|