| |
Resultat Porra Champions + Miscelània diversa
 dijous 28/maig/2009 - 01:44  724  6
Primer de tot comentar el Campbell. Aver nene, això de Pichi Alonso de dónde sale? Jajaja. Bueno després dir-te que les teories matemàtiques aquestes que fas jo també les faig moltes vegades, pero bé no ha colat aquesta vegada.
Per cert, Nico, Bon any, nen!!!!!!
Anant pel resultat de porra en qüestió, dir-vos que no teniu ni reputíssima idea, ningú l’ha encertat jajaja. L’únic que l’ha encertat he sigut jo, que vaig posar 5 resultats però bueno això no val per què és un resultat per persona. El que jo volia expressar amb els cinc resultats que vaig posar era que seria un matx molt igualat i amb pocs gols; visualitzar els partits és el que té, no falla mai, jajaja.
Pel que fa al partit, haig de dir que va ser un partit raríssim, totalment diferent del que m’esperava. Efectivament, el Manchester Utd. va sortir a guanyar el partit, a jugar, a mossegar, a no tancar-se. El partit no m’agradava. Però van pecar d’excés d’espai a la rereguarda i una internada matinera pel centre d’Iniesta (internada+Iniesta=iniestada) va trobar Eto’o, que ahir li va tocar estar inspirat o afortunat i va rifar-se a la muralla Vidic per punxar la pilota amb tota la seva força que Van der Sar i la seva mà VAN DEixaR pasSAR.
Ni amb 1-0 el partit m’agradava. El Manchester no estava gens encertat però seguia atacant a trompicons, pecant de Cristiano-ronaldades. Però el Barça posseeix una característica que el fa ser el que és: el toc rondista. Per refredar l’allau del Manchester Xavi, Messi, Iniesta, fins i tot Sylvinho, tocaven al primer toc fent rondos per no veure’s sorpresos. Descans i jo podia respirar provisionalment, no estava acostumat que el rival tingués tant la pilota.
La segona part va ser tres quarts del mateix, però millor, Piqué cada vegada em feia respirar com si tingués asfixia. Ferguson es va mig suïcidar. Va començar a treure davanters sense cap encert, i Iniesta, Xavi i Messi, i fins i tot Sylvinho, pujaven la pilota amb perill. Ni els córners, que segons els anglesos diuen que treure’n un és mig gol, els sortien bé. El Manchester defensava amb ¡tres defenses només vaig arribar a contar alguns cops! Veia a Messi allà esperançat que caigués un altre gol amb la seva màgia indestructible. Però va arribar de la manera més inusual. Xavi, que aquests darrers partits que ha jugat no sé qué li han donat, ha jugat millor del que és habitual (Copa, Bernabéu...), va fer una centrada roscada per sobre de l’imponent Ferdinand, em sembla, i allà dins l’àrea, desmarcat, sol, afamat, va aparèixer una petitona ombreta, un innocent caparronet que volia marcar com fos, va saltar com si fos el mateix home llagosta Samitier i li va col.locar una pilota que ni el mateixíssim Van der Sar, el gegant porter holandès campbellià de metre nouranta, no va poder fer res sorprès. Ell i la seva mà, novament, VAN DEixaR pasSAR la pilota. La festa es mastegava, estava tranquil, no eren capaços els fergusonencs de marcar dos gols, ni un, ni invocar la remontada màgica del Camp Nou, dels ja retirats i històrics Sheringham i Solskjaer.
La tercera ja ha arribat, la història per fi ens dóna el premi del que som. El món futbolístic, inclòs Madrid, reconeix avui la fita del Barça: hem aconseguit una marca que ells no tenen, el Triplet, traduït en castellà, el Trébol calderonià.
Merengues, Cristiano Ronaldos, tot vostre... Rabieu.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
