Feia un'estona que m'estaven fent una transfusió sanguìnea i quan vaig mirar la bosseta per veure si faltave molt per acabar, m'en vaig adonar que no era sang sino cervesa el que m'estaven ficant a la vena. Just quan vaig moure'm per intentar arrencar-me el tubet de la vena per evitar una mort tràgica i segura per embòlia (o pitjor encara, una impotencia secundària al excés de malta sense digerir), vaig començar a llençar-me pets pel nas. No eren pets de veritats... és a dir sorollosos i apestosos, sino més aviat petites explosions repetides com si fossin d'aquelles bombolles que solen trovar-se en la baba dels cargols. "És l'escuma", vaig pensar per tranquil·litzar-me , "de segur".
Només un got de vi negre amb el sopar... i de mùsica una mica de Bob Marley, si això és el que més m'ha cridat l'atenció mare meva si és que de vegades crec que quan dormo em surt l'altre jo i fa el que vol.