| |
Quatre infra-històries
 dimecres 27/maig/2009 - 07:53  393  1
IGUAL QUE PESSOA, PERÒ...
Aquell escriptor pensava, igual que Pessoa, que la seva llengua era la seva pàtria. Però-hòstia puta- afegia que les paraules grolleres, els renecs i els insults eren el seu exèrcit.
CRISIS DE FE
No creia ni deixava de creure en Déu, exactament igual que li passava a Déu respecte a ell.
EL DISCURS DEL PAPA
Just quan anava a fer el seu discurs de de la Plaça de Sant Pere de Roma, un fort cop de vent va fer que el barret del Papa volès pels aires. El Papa mirà al cel i digué: “Déu siguem seriosos, vols fer el favor d’estar-te quiet?”
UNA RESURRECCIÓ PECAMINOSA
L’avanç de la medecina permet que una dona pugui tenir un fill d’un home que està en coma. Aquest era el gran desig de la Marta Homs, que pensava que el seu home era una persona extraordinària i no el volia perdre totalment. Pensava –com tots els pares- que d’alguna manera ella i el seu marit romandrien en el seu fill.
L’església, que com tots sabem que és tan partidària del sexe, s’hi oposava i venia a dir que sense consentiment del pare, allò era una violació i atentava contra qualsevol codi ètic coherent.
La legislació del país, però, permetia aquesta reproducció sense problemes i, per tant, la Marta Homs no va fer cas del que deia l’església catòlica i va tirar pel dret.
I la cosa va anar bé.
Fet i fet, la cosa va anar molt millor del que ningú esperava perquè no només la Marta es va quedar embarassada sinó que el seu marit, l’Albert Marí, va sortir del coma i es va sumar al coit d’una manera totalment conscient i lliure.
La reacció de l’esglèsia catòlica fou dir que la concepció era ajustada a la llei divina però, en canvi, la sortida del coma de l’Albert s’havia fet pecaminosament.
|
Contactes
Registra´t
