| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de viking
|
|
| |
no hi ha res impossible...
 dijous 7/febrer/2008 - 08:59  515  2
Llegeixo amb desconcert i molta tristor,el bloc de la sidonie..en ell ens diu adeu,ens manifesta el seu profund desencis envers tot el que l’envolta,i la resolució que pren es aillar-se de tot i de tothom..
Em desconcerta sobremanera..
com una persona a la flor de la juventut pot estar en un estat tocant a la depressio..?
Que fa que ens poguem sentir aixi..?
Jo puc parlar per mi,ja que se que és estar en un pou,ple de foscor on no hi cap la llum del sol...
Segurament molts dels que mireu aquestes ratlles,heu estat igual o pitjor,i afortunadament vareu poder trobar els recursos necessaris per poder sobreviure...
A mi em va costar tota una vida,
però ara puc dir que ho he aconsseguit..
les persones que tenen una sensibilitat especial,son les mes afectades per aquests estats..ja que no podem concebir que les coses,ja siguin en el nucli d ela familia o les que afecten a la societat,puguin passar de la manera que passen...injusticies,actes malvats,per part de persones que considerem properes...
De vegades aixo ens provoca un aillament..que no dic que sigui dolent,sempre hi quan no sÂ’allargui...les persones som animals socials..tenim la necessitat imperiosa de relacionar-nos...
no hi ha solucions mà giques...treballar amb un mateix i saber que ens provoca aquest malviure,es un requisit previ per curar l’anima torturada..hi ha que s’en pot sortir sol...i n’hi ha que no...
reconeixer que no s’està be es un primer pas.....
saber el que,és el segon....
i la part mes dificil però no impossible...trobar els recursos necessaris per poder sortir d’aquest transtor...
saber valorar el que es te i no el que es deixa...
trobar alternetives a les coses que no podem aconsseguir....
viure el dia a dia com si fos lÂ’ultim,amb intensitat i amor...doncs en el fons es lÂ’amor el que ens fa moure....amor a un mateix....estimaÂ’t a tu mateix i podras estimar sense por als altres...
Vaig perdre la meva vida,vaig perdre el meu matrimoni,vaig perdre la salut,vaig perdre la meva casa,vaig perdre els meus amics....ara sòc mes fort,quasi indestructible.res del que em pugui passar ara em pot afectar....però quasi m’hi quedo pel cami...és una prova de vida massa cruel per que una persona l’hagi de passar...però realment et fa veure que és l’important de la vida....
intentem ajudar a qui ho necessiti,doncs tots som part important en aquest engranatge....
força per viure,força per somriure i força per tirar endevant...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
