|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de misselvis
|
|
|
una teoria
dilluns 25/maig/2009 - 11:34 1578 5
Va, que no va de nicks, doncs que sovint tinc converses que després no recordo i penso: i com és? si semblava interessant!- doncs ja ho sé, passa que quant parlo amb la gent els miro el nas, ja poden tenir ulls de somni que no ho puc evitar i si la persona hi té una verruga ja em quedo com hipnotitzada, si té un ull tort o una taca o un pel mal posat o un moc és igual, qualsevol cosa que em cridi l'atenció la vista se me'nva cap allà, no ho faig expressament, és com un acte reflex i es clar, hi ha un moment de la conversa que començo a ser conscient de que li estic mirant la verruga per exemple i penso: no li miris la verruga, concentra't concentra't mira-li als ulls!! - però no és fàcil i de tanta concentració i pensar en el que no toca doncs a vegades perdo el fil de la conversa i es clar, si jo faig això penso que potser l'altre persona també m'està mirant el nas a mí o pels al bigoti o una pansa o ves a asber que més i llavors aquesta persona potser que tampoc se n'assabenti del que li dic jo, així que pot ser que siguem dues persones xerrant sense assabentar-nos de res del que diem i anem fent que sí amb el cap, pot ser que això els passi als que dirigeixen el món??
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|