|
Quatre infra-històries
dimecres 20/maig/2009 - 02:39 387 2
LES RÉPLIQUES I DÚPLIQUES DE L’ADVOCAT
Aquell advocat era tan rà pid i eloqüent que mai no havia estat tombat en cap judici. Només quan es discutia amb sa mare, la seva dona, les seves filles i la seva sogra es quedava tallat i no sabia què dir.
TRAMPA
La mare d’aquell nen cada dia li preparava un entrepà esplèndid per esmorçar però gairebé cada dia els seus companys li prenien i arribava a l’hora de dinar mort de fam.
Al noi que li prenien l’entrepà li feia vergonya dir-li a sa mare o als professors el que li passava per por a fer el ridÃcul i, a més, no tenia ni idea de qui li prenia l’entrepà cada dia.
Va pensar la manera d’esbrinar-ho d’una manera senzilla: va omplir l’entrepà de xinxetes i de matarrates.
Hi va haver quatre criatures que no van tornar a anar mai més a classe.
LA CONVERSIÓ AL CRISTIANISME DELS POBLES GERMÀNICS
Els capellans ens han explicat moltes històries fantasioses de com es va escampar el cristianisme pel món però el que és cert és que fou bà sicament a través de tres vies: la via del decret (per exemple quan Constantà va declarar el cristianisme la religió oficial de l’imperi romà ), la via de l’espasa ( quan els cristians van sometre als jueus, els à rabs o als americans) i per la via dels interesos.
Aquest fou el motiu pel que es convertà Winder. Quan morà el seu pare, si seguia els ritus de l’antiga religió, l’havia d’enterrar amb monedes i joies per tal que les fes servir en el Wahalla. En canvi, com que per a la religió cristiana tots som teòricament iguals, no calia posar ni joies, ni monedes, ni res de res. Fins i tot l’enterrament podia ser el més barat possible sense que això afectès a la vida eterna del mort.
EL CAPGROS
Amb aquell capgros d’aparença tan amable es van donar tres casos.
El primer cas fou el d’aquell individu que tenia el cap tan gros que no li capigué el cap dins del capgròs.
El segón cas fou el d’aquell individu que va poder entrar el cap dins del cap gros però no va ser capaç de treure’l, aixà que es va haver de cridar als bombers per tal que retalléssin i pogués treure el cap.
El tercer cas fou el d’aquell individu en el que es transformà el seu cap en el cap del capgros i, quan se’l tregué i es mirà al mirall i veié que d’ara en endavant viuria amb la cara de Winnie de Poth.
|