|
Tres infra-històries
dimarts 19/maig/2009 - 06:45 421 1
L’ADVOCADA I EL VAMPIR
Aquell vampir era un desgraciadet. Va queixalar el coll d’aquella bella advocadessa i va morir allò que els antics en deien ipso facte.
LES RATLLES DEL TIGRE
El tigre fou l’animal que més mals de cap va donar a Noè mentre durà el diluvi. S’havia arribat a un acord amb tots els animals que tots viuríen de l’aire fins el dia que la pluja s’acabés i les coses poguèssin anar tornant a la normalitat de mica en mica. Primer, tots serien vegetarians i després, quan totes les parelles s’haguèssin reproduït d’una manera prou extensa, prodríen reproduir-se els antics costusms dels carnívors.
El tigres hi estigueren d’acord però a mesura que anaven passant els dies la panxa els hi reclamava carn i més carn. Potser en un altre ambient s’haguèssin pogut contenir però és que l’arca estava plena de tiberi per tot arreu. Es com si a algú se li demanés que fes vaga de fam a un supermercat o dieta a una pastisseria.
L’incontinència dels tigres va tenir unes conseqüències tràgiques ja que per la seva culpa van desaparèixer quatre espècies: els aftics, els bimulets, els caidreis i els doutous, dels que la història no n’ha parlat mai més, com d’altres espècies que els naturalistes m’han no n’han arribat a saber res.
Quan Noè se n’adonà del que havien fet els tigres prengué el seu fuet i se les tingué amb els dos i les marques que els hi deixà a la pell són l’origen de les famoses ratlles.
Per cert, que cada vegada que un voltor o una hiena es creua amb un tingre veureu com se n’enfot d’ell perquè, mentre els tigres van rebre un duríssim càstig pel que havien fet, ells, en la seva qualitat de carronyaires es van acabar el festí no només sense cap càstig sinó amb el prec general de tothom.
EL LLIBRE D’ORACIONS
Aquell alumne era el més desendressat de la classe. Per això quan el professor li va demanar que llegís ell l’oració matinal va començar a remenar al seu pupitre i no el va trobar. Mirant al professor li va dir: “Es que me l’he endut a casa meva per tal de reflexionar i orar...”
|