El Mario ha sigut per sempre un mestre i un amic proper per a millones de joves de qualsevol edat, per tot arreu. Els seus poemes donan sempre un colpet al cor, t'agradin o no. Ell, tan petit fisicament, tan humil, tan dolorosament honest, ha estat sempre en realitat un veritable gigant (i això ho savien bé els "milicos"). Un d'aquests que deixen gairebé sense voler la seva empremta en els altres.
I el Solà és també un d'aquets pocs grandíssims anónims que encara ens queden vius i passan cap aquí i cap allá fent coses extraordinàries entre nosaltres, tot i que molt sovint ni tan sols ens n'adonem que hem sigut contemporanis seus.