|
Apologia de la nostra llengua i de la nostra visió del món...
dimarts 5/febrer/2008 - 11:43 917 1
Sempre he escoltat dir que una llengua és una forma de viure i d'entendre el món, una forma de ser...Ací tenim alguns exemples que ho il·lustren:
- Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
- La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà a l'estat espanyol, i un femení, "la grossa", ací als Països Catalans.
- De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que siga "Virgen" i nosaltres que siga "Mare (de Déu)".
- Ells paguen "impuestos", que ve "d'IMPONER!", i nosaltres "contribucions" que ve
de "CONTRIBUIR".
- Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns "sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalanoparlants som, només, uns "pocavergonyes".
- Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
- Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que ací, amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i un "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris. I parlant de Nadal, nosaltres veiem, esperem la nit de "Cap d'Any" mentre que ells veuen, esperen el "Fin de Año/Nochevieja" (per a ells és la fi, per a nosaltres el "cap", el prinicipi).
- A l'estat espanyol es veu que ho donen tot, "dar besos, abrazos, pena, paseos..." mentre que els catalanoparlants donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer soletes, "fer besadetes, abraçades, pena, un tomb...".
- Allà diuen "¡oiga!" quan ací filem mes prim amb un "escolte!"
- Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", paraules que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, blanet, rogenc i de tacte agradable i fàcil (ummm!).
- Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, ni millor ni pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua, també
canvien de punt de vista, CANVIEN DE MÓN.
PER AIXÒ ALGUNS POLÍTICS ESTAN TAN INTERESSATS A FER DESAPARÉIXER LA MEUA LLENGUA... I PER AIXÒ ÉS NECESSARI DEFENSAR A VIDA O MORT EL DRET D'EXPRESSAR-NOS SOTA LA NOSTRA VISIÓ DEL MÓN... SENSE CONCESSIONS A UNA LLENGUA QUE ENS SE'NS IMPOSA PER LA FORÇA...
|