Dilluns: Comença la setmana d'una manera inmillorable. He matinat, començo el dia mig dormit pero feliç. Fa sol i em sento ple en la màxima amplitad d'expresió.
Dimarts: Pasa ràpid a l'espera de trobar-me amb els amics per dimecres anar al monte i reviure sensacions quasi oblidades desde ja feia temps.
Dimecres: Día d'activitat amb el conseqüent subidon i despres... Galleda d'aigüafreda. sorpresa rera sorpresa la setmana comença a espatllar-se.
Dijous: M'injecto una sobredossi d'optimisme i tornem-hi. Al mig dia una mica de platja a la meva cala preferida i una mica de música em reconforta.
Divendres: Semblava que la sobredossi d'optimisme era suficient per gaudir del cap de setmana. Per si de cas... Torno a doblar la dossi. platja, sol i bona música. Ara sí tot els marrons i problemes queden encaixats i pa lante.
Dissabte: Realment la capacitat de l'esser humà per refer-se del problemes es impresionant. Comença el dia amb ganes i energia. Aquest vespre torno a veure a els companys i demà una bona dossi de muntanya i amics.
Peró, ves per on que la vida es capritxosa i tot torna a girar d'una manera inesperada. Els plans es trencan per motius lógics, peró al final no acabo de fer res. Niel que emvenia de gust ni el que hauria d'haver fet ja fa dies.
El Teorema del caos m'arrosega a un forat negre i obscur... Perque collons les coses dolentes mai pasen d'una en una i amb temps per asimilar-les? No han de passar totes seguides i apa espavila si pots.
Merda de Teorema, al final encara acabarà sent una realitat.
Ara no tocaba tornar al caos...
Ei us trobaré a faltar aquest cap de setmana a tots.
Fa uns díes llegia en un blog, quite un amic té un tresor. És totalment cert, ahir el Teorema va fer la seva expectacular quadratura per acabar de fotra'm el finde en l'aire. Pero per sort us tinc a vosaltres. Gracies pel support!!
es un estat d´anim,veritablement reversible,tal i com ho es el benestar i l´ordre,quan tot es gira cal saber reconduir tota l´energia que anavem a desar en alguna cosa que desitjavem fer;acostumem humans com sóm a cagar-la reconduint-la de forma desastrosa,però sempre depen de la pericia del conductor el fet de compendre que es el millor que pot fer devant qualsevol circumstancia adversa.
Una abraçada company!!!
Veig que m'has entes. El Teorema del Caos, quan tot esta perdut i creus que caus a l'abisme, la força de l'huracà t'alça i et fa aguntar l'equilibri dins l'adversitat.